Des dels 4-5 anys ( més o menys) que pateixo de ligirofobia, fòbia als sorolls molt forts, en el meu vas, principalment als sons de petards, de forma no tant gran també als globus quan peten. Diuen que si tinc fòbia a això és perquè de petita vaig tenir un trauma amb els petards/globus, però jo no tinc cap record d’una mala experiència amb ells, ni jo ni els meus pares ni ningú. És horrorós viure amb això, no sé con descriure el que sento quan sento el so d’un petard. Sento com una por però molt grossa, com si m’hagués de morir, sento que estic en perill, neguit ( però a nivell d’estrés), un mal estar molt gran… Quan era petita ho vivia al triple de pitjor del que ho visc ara, quan feia segon de primària vaig anar al psicòleg per això i no sé si em va ajudar, el que sí sé és que ara ho porto millor. Per exemple, abans, quan era l’últim dia de festa major del poble sempre marxava perquè no podia suportar el so dels focs artificials però ara ja els puc mirar ( tot i que amb les orelles tapades, sino em sento desprotegida). Depen de quins petards ara ja els puc suportar i si els sento de lluny millor. Tinc la sensació d’angoixa igual però és més moderada. Tema globus també cada cop ho porto millor. El cas és però que encara em queda molt per superar-ho i tinc la sensació de que mai ho podré superar. Però és horrible viure amb això, es passa fatal. Per Sant Joan és terrible. Anar a una festa sempre em fa “cosa” per si hi hauran globus. A les festes majors el mateix, sempre he d’estar pendent de si aquell dia tiraran petards. Etc.
Quan era petita era molt ingènua i sempre pensava “segur que quan sigui gran em curaré i ja no em faran por” però m’he fet gran i m’he adonat conta de que tot i que he progressat, m’he quedat estancada, i no veig possible que pugui fer un pas més.
El que venia a dir era que si com a psicòloga saps quina és la manera de superar-ho? Creus que tenin-ho durant tants anys i amb el grau alt que ho tinc ho podré superar? He sentir a parlar de teràpies que et fan tirar petards i mirar-los de lluny però de veritat que em veig 0 capaç de fer això, crec que encara els hi tindria més por al soroll.
Com més gran m’he fet més el sentiment de culpa ha crescut en mi i més feble i desgraciada m’he sentit per tenir aquesta fòbia. Sé que no he de tenir aquests sentiments però molts cops és inevitable. I a més, de petita ningú m’entenia ( ni els meus pares) i molta gent es reia de mi, inclòs un any companys de la meva classe van tirar petards a davant de casa meva perquè sabien que em feien por
Laura Centellas Data: 14/03/2022 16:54
Hola!
Primer de tot, les fòbies, per definició, són irracionals. Això vol dir que estan fora "de la raó". I a vegades pot costar trobar-hi una explicació o saber-ne l'origen.
Dit això, SÍ, podràs millorar i conviure o eliminar aquesta fòbia. Però per fer-ho segurament necessitaràs ajuda professional i un alt grau de treball i compromís per part teva.
El que estàs fent actualment se'n diu anticipació. Intentes saber si hi haurà aquests sorolls i te'n protegeixes. Fantàstic!
Mica en mica pots anar-te apropant a algun soroll, o fins i tot provocar-lo tu. Però per fer aquests passos és important estar acompanyada d'un professional.
Si és un tema important per tu, si no et permet viure el dia a dia amb tranquil·litat i et porta problemes, demana ajuda als teus pares, segur que trobareu la formula per estar més bé.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
