Hola!
Això estaria bé que ho puguessis parlar amb ella i resoldre-ho junts. A vegades conviure amb un diagnòstic no és fàcil i es necessita un temps per adaptar-se a la situació. Intenterem resoldre't alguns dubtes:
1. El més important és tenir coneixement de les característiques del TDA en la teva parella. Saber-ho et pot ajudar a comprendre una mica més el seu món. En una relació de parella és important que els dos membres entenguin el "món interior" de l'altra.
2. La medicació ajuda, sobretot, a estabilitzar la persona i a mantenir cert equilibri emocional i amb la simptomatologia. I això pot fer que l'actitud de la persona també noti una millora o que alguns aspectes del dia a dia puguin influir més. No sabem per quin motiu està millor, però pots centrar-te en l'ara i aquí. Ara està bé i està amb tu.
3. Seguint el punt 2. Ella està amb tu. Centra't en això. No sabem què pot passar més endavant (per cap de les dues parts), així que intenteu construir una relació on tots dos us sentiu estimats, valorats i admirats.
4. No has de fer res diferent. Si ella vol estar amb tu (i tu amb ella), ho fareu. Si un dels dos no vol seguir amb la relació, s'acaba.
Intenta parlar amb ella sobre aquests dubtes que tens en la vostra relació, construiu un espai de confiança i doneu-vos suport mútuament. I ja s'anirà veient... ;)
Una abraçada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
