Holaa, bueno us explico el que em passa: des d'aquest últim estiu del 2021 les coses només ha a anat malament, aquest estiu va ser horrible per molts fets, em sentia molt insuficient i sentia que ningú volia estar amb mi, em vaig començar a sentir tan malament que porto des de llavors sentint-me fatal, cada cop que em sentia molt malament i m'odïava tan em feia mal a mi mateixa ( físic) vaig començar clavant-me les ungles molt fort fins fer-me marca i algun cop una petita ferida i després cada cop que plorava molt fort de la ràbia em feia talls ( només ho he fet 3 cops) però han estat 3 cops de sentir-me completament inútil i de no estimar-me gens, no només he fet això per fer-me mal, algun cop m'he picat fort i quan ho feia una veu al meu cap em deia que m'ho mereixia per ser com sóc, primer tot això va començar per el sentiment aquest de "t'ho mereixes encara que et fagi mal" i els dos últims cops que ho he fet era per "aliviar" el mal que sentia a dins, era com que em feia sentir dolor físic i llavors no em concentrava tan amb el mental, així no pensava amb com em sentia per dins realment. Recalco que només m'he tallat 3 cops contats, però cada cop que em surten les crostes o veig com surt la sang em posaria a plorar pq marrepenteixo del que he fet i penso "en realitat m'estimo molt poc, si m'estimes no faria això" i llavors penso amb el meu "jo" de la infància, m'imagino a mi amb 5 anys i em sento molt malament per aquella nena que no té cap culpa del que li està passant, llavors em repeteixo constantment que això no pot tornar a passar fins que arriba un altre dia que em torno a sentir molt malment i la cosa es torna a repetir. Ningú sap això, ningú absolutament ningú. Ni la meva millor amiga, ni ella sap lo malemnt qie estic, es pensa que tot em va bé.
Avui el meu pare m'ha vist les crostes ( me les faig a la cama pq així no es vegin) i m'ha preguntat com m'ho he fet, m'he hagut de inventar qualsevol cosa i nose si s'ho ha cregut.
Desitjo que mai sàpiguen això que faig però a la vegada desitjo que algú ho vegi i m'ajudi algun cop he pensat parlar amb la psicòloga de l'institut però això comporta a que els pares sàpiguen que hi vaig i les meves amigues també i no vull. Nose que fer però sé que vull millorar.
De vegades faig "bromes" de que no vull viure, que "em fa mandra" viure, algun cop se m'ha passat pel cap que passaria si tot això acabes? Si marxes i deixes el patiment, però després penso amb la meva germana petita i em poso a plorar, també pel meu cantant preferit ( ho sento si sona infantil i cutre) però literalment és la raó per la que estic aquí i la gent només em diu "obsessionada i pesada" però les seves cançons m'han salvat, penso que e d'alguna manera esta orgullós de mi i si marxo no tindré la oportunitat de veure'l en directe, de escoltar tots els àlbums que emacra ha de treure, etc.
Ho sento però li dec la vida :,)
Llavors el que vull dir és que avui m'he proposat tancar aquesta etapa que ja porto massa temps arrossegant, vull estimar-me, vull anar de festa i no sentir-me ridícula, vull conèixer gent, viatjar, estudiar i apendre coses noves, millorar en l'esport que practico i veure el meu progrés, vull posar-me molt mornea a l'estiu, fer-me més arracades, viatjar amb les meves amigues, vull sentir-me viva. O sigui que si, tinc moltíssimes ganes de viure. Però, nose com començar, nose si li hauria d'explicar algú o si millor no dir res i fer-ho tot sola, que maconselleu?
Vull tancar aquesta etapa de merda però nose com començar.
Ho sento si és molt llarg, necessitava treure'm aquest pes de sobre <3.
Merci per el que feu, sou de gran ajuda de veritat.
Laura Centellas Data: 09/03/2022 11:48
Hola!
Gràcies per escriure'ns i ser tan honesta amb tu mateixa. El que expliques segurament ressonarà a més d'una persona i la pot ajudar.
Sabem que no és fàcil però és important que ho expliquis a algú. Demana ajuda, confia-hi. Les persones no sempre estan entrenades a llegir aquestes "senyals", així que has de ser més clara. Ho pots fer dient que vols parlar amb una psicòloga, o bé que vols anar a la psicòloga de l'institut o bé deixar anar al teu pare que últimament no estàs bé. Comença així, explicant una mica com et sents i veuràs que les persones del teu voltant et respondran.
Llavors serà moment de buscar una estona tranquil·la per poder compartir el que et passa.
Des d'aquí et proposem que escriguis aquesta llista d'objectius en un full i la tinguis en un lloc de l'habitació. Busca reptes senzills i ràpids de fer i somnis més grans. Busca la llista de concerts d'aquest cantant i mira si podries anar a un concert, per exemple.
Focalitza't en allò que sí que funciona, en les persones que tens al teu costat, en les teves amistats. I sigues sincera. Es mereixen tenir tota la informació, no trobes?
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
