Bona nit! Primer de tot moltes gràcies pel vostre treball.
Resulta que fa poc em vaig deixar patinatge, una extraescolar que porte fent des dels sis anys. A mi sempre m'ha agradat, però no se en quin moment ni perquè ha deixat de fer-ho. Crec que fa més o menys un any, el cas és que ho sentía com una obligació i he intentat aguantar, fer que em tornara a agradar, perquè portava molts anys i en feia llàstima deixar-ho, però cada día que passava anava més desanimà. No aconseguia progressar, portava anys fent els mateixos exercicis i això em baixava l'autoestima brutalment. Al final no sabia si no avançava pq estava desanimada o si estava desanimada pq no avançava. Inclús vaig arribar a tindre pensamenents com: ojalà em trenque el braç i aixina no vaig per un temps. Al principi no em donava compte, però vist ara, hi havia moltes senyals. El que abans era un temps per a desconectar i passar-ho bé ara s'havia convertit en una tortura constant en la que em sentia presionà a millorar, però esque tampoc m'apetia millorar pq no em trobava a gust fent això. Després de molt reflexionar per fi em vaig adonar que no m'agradava, el problema era que estava en un grup en el que haviem de competir i jo no m'ho podía deixar. Per això vaig continuar aguantant molts mesos, entre el covid i tot no arribava mai la data i jo ja no podía més. Fins que finalment, com era d'esperar vaig explotar. Va ser quan em va deixar el meu novio el qual anava amb mi a patinatge. Ell és el xic perfecte, tot a fa bé; anava en mi a patinatge i encara que porta menys anys patina molt millor que jo, també anem junts a conjunt i ell toca millor i obviament també anem junts a classe i si jo soc de nous ell és de deus. Jo estava enamoradíssima d'ell i la ruptura per una confusió de sentiments em va destroçar. Açò va ser l'últim que em faltava i ja vaig decidir deixar patinatge. No ho vaig fer per ell pq jo mai deixaria algo que m'agrada per una persona, però crec que ell creu que és una especie de venjança o algo. Jo li he explicat com em feia sentir i la seua resposta ha segut que podría haver aguantat més i que ell em veía bé quan estavem junts. No sols ell, tot el grup de patinatge m'ha acusat d'egoista i ningú s'ha preocupat per la meua salut mental. He patinat molts anys i em fa mal que tot haja acabat tan mal i m'emporte aquest horrible récord. A més, totes les possibilitats de tornar a ser amiga del meu ex han desaparegut i m'he donat compte que no li importe a una de les persones que més he estimat. Ara estic intentant superar però és difícil, supose que amb el temps anirà sanant però si en podeu aconsellar algo ho agrairia molt.
Laura Centellas Data: 21/02/2022 15:31
Hola!
No és fàcil aguantar tant de temps fent una cosa que no et satisfà ni et fa sentir bé. Una activitat que s'ha convertit en una càrrega i en un moment de malestar. Ets molt valenta per prendre la decisió.
Les aficions poden canviar al llarg de la vida i és bo acceptar-ho i deixar que passi.
Pel que fa a la teva exparella, intenta posar tanta distància com puguis. Sabem que és difícil però les ruptures se superen amb la distància i en posar el focus en tu.
Ara és un moment perfecte per centrar-te en tu, per descobrir què et fa feliç, què t'agrada i què et va bé. No és fàcil aquest descobriment, per tant, és important que hi dediquis energia i temps.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
