em preocupa

La meva novia esta molt malament, es medica de varies coses pq té alguns trastorns de salut tant mental. També te alguns problemes de salut que fan que es cansi a la minima i aixo afecta molt a la relació, perque hem passat a fer de tot i anar a molts llocs a no poder ni sortir 3 hores de casa perque no pot mes.
Fisicament ha engordat molt perque aquest cansanci no li permet fer gimnas. Ara te sobrepès quan abans era prima, i em sembla que ja la gent ens mira malament perque jo soc molt alta i prima i solc vestir molt arreglada i d'etiqueta casi, mentre que ella va molt en xandal i colors que no lliguen gaire i doncs es baixa i obesa. Suposo que a l'estiu quan tingui temps tornara a posarse en forma pero ara que treballa tot el dia no pot i lo del cansanci tampoc li permet, i no se sol controlar quan menja per l'ansietat.
Em sento fatal perque crec q em fa cosa que la gent em vegi amb ella. Tenim una relacio mes o menys secreta (en plan no demostravem afecte al insti ni res) no pujem fotos ni res pero vamos q era un secret a veus, pero ara si em veies algu conegut amb ella doncs em fa cosa, no vull, es com q mavergonyeixo i sort de les mascaretes. Els excompanys no ens veuen des de fa un temps i suposo que fliparien amb el seu canvi i nose em fa por.. fins i tot ja em fa cosa si ens veuen desconeguts.
Encara em segueix posant, no es que ja no tingui ganes de tenir relacions amb ella. igualment em sento tan superficial per avergonyirme d'ella. No vull q em deixi dagradar i no ho dic per lo fisic sino perque sembla que surti amb una persona casi jubilada.
Tot aquest cansanci que fa que apenes sortim i quan ho fem doncs s'arrepenteix d'haver sortit i cada una a vegades torna a casa seva. Aixo ho te des de fa uns mesos casi un any i estic impacient perque nose si se li solucionara aixo del cansanci, jo la entenc i tal pero em fa por que estem aixi per sempre.
Penso inclús a vegades que tot aixo del cansanci s'ho inventa per no fer coses, ja que alguns dies si que té més energia, especialment quan tenim relacions; allà a vegades fa molt sobreesforç i no sé com ho aguanta (és cert que desprès cau rendida pero no entenc aquests canvis).
Tinc la sensació de que la relació serà un fracas, estic molt pessimista i tot i que la nostra relació va millorar molt pq hem tingut males ratxes (estem segures de que ha millorat a causa de que pren medicació, cosa que és molt trist) i estavem be pero fa poc temps va tenir aquest problema de salut i ho va xafar tot. No podem fer res, esta desmotivada i sense recursos... és com que em sento molt estancada si segueixo aixi amb ella perque jo tinc una vida molt diferent pero ultimament m'ha apoiat molt i també hem tingut molt bona época i ella ha millorat també molts aspectes que fallaven de la relació, com la comunicació, si no hagues millorat aquests aspectes ara estaria literalment enfonsada del tot.
En resum, m'agradaria no estar tan pessimista sobre ella pero es que i si mai canvia i es queda aixi? I també vull deixarme de preocupar sobre el seu aspecte...
Gràcies

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!