Que faig?

Bona tarda. Moltes gràcies per aquest servei, és impressionant!

Aquest estiu vaig anar a unes colònies jo sola a conèixer gent. Sóc molt tímida i vergonyosa (fa uns mesos us vaig escriure sobre aquest tema i em vau ajudar, la veritat estic progressant moltíssim últimament i de veritat que estic moolt contenta per això, tot i així encara em queda molt) i doncs no va sortir del tot bé (volia fer amics, perquè no en tinc gaires, pro buenu això és un altre tema). La questió és que vaig tenir un crush bastant fort amb un noi, després d'analitzar-ho amb el temps, crec que jo també li agradava. Vam marxar al cap de les dues setmanes havent parlat ben poc, ja que no m'ho vaig passar d'allò mes bé per culpa de la timidesa. Doncs bé, a l'estiu vam quedar en grup dues vegades, on vaig notar vàries senyals per part seva i vaig intentar apropar-me a ell però bé, em bloqueixava moltissim. No era capaç de parlar-li, i un parell de cops q s'em va apropar a parlar no vaig dir més que tonteries.
Han passat 4 mesos des de l'últim cop que el vaig veure. En aquest temps sento que he canviat molt, la veritat, em sento molt més segura i preparada per parlar amb nois en general. Al nadal anàvem ha quedar el grup de nou (no vivim a les mateixes ciutats). Jo estava molt il·lusionada per veure-l de nou, i resulta que no va ni contestar als missatges per quedar. Ns em vaig quedar molt xafada, i des de llavors vaig decidir que estic fent el pena, que no hi ha esperança, ni tant sols em arribat a tenir una conversa de més d'un minut o amb algun tipus de sentit!😖 ... Hi ha una part de mi que diu això, que l'oblididi i ja i que tingui paciència, ja coneixeré a gent nova.... Però hi ha una altre part de mi que li vol enviar un missatge, i confessar-li que m'agrada, o dir-li algo ns esq q li puc dir? Esq la veritat mai m'havia enamorat de ningú d'aquesta manera i tampoc sembla que el meu cap vulgui oblidar-se... Però em fa pànic la sola idea d'enviar-li el missatge, per què en el fons sé que en l'hipotètic cas que ell també senti alguna cosa, s'em faria molt incòmode i difícil quedar... Esq es una merda ser tant tímida intento ser positiva però joer, jo només vull poder passar-ho bé com la resta.

Perdo per enrotllar-me, no sé resumir. En conclusió, em podrieu donar algun consell per desfer aquest embolic que porto? Esq a sobre no m'ajuda això a concentrar-me en el curs, que estic fent segon de batxillerat... Li dic alguna cosa tot i que em fa un pànic terrible?

Gràcies per llegir la meva consulta, ho sento si s'ha fet pesada.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!