Bones!
Bé, ja no soc adolescent però fa un parell de dies vaig trobar aquesta pàgina per casualitat i em va portar molts records de quan estava a l’insti, ja que nosaltres també la seguiem. I vaig pensar que seria una bona manera de començar a trobar resposta al que em passa.
Ara mateix estic vivint fora, el meu novio es guiri i vivim tots dos en un país que no es el nostre. Ara porto un temps (aproximadament un mes o una mica mes) que sento que no estic bé i no entenc perquè. Sento que vull marxar d’aquí i tornar a casa però no te sentit perquè sé que si torno a Barcelona el meu estil de vida serà pitjor (pitjors salaris i vida més cara). Aquí tinc amics, una bona feina, pis, la meva relació va bé, etc i no entenc perquè em sento tant deprimida sense ganes de fer res. Quan em diuen de quedar ho cancel·lo a últim moment perquè sento que no em ve de gust fer res, al no estar bé amb mi mateixa també ho pago amb la meva parella, a la feina estic fent molt menys del que hauria perquè estic 0 motivada, i així amb tot. Com que ara estem fent teletreball, em passo 24/7 a casa perquè realment no vull fer res ni tampoc tinc ganes de fer res amb ningú. I la única resposta que em dona el meu cap es que això només s’arreglarà si torno a casa.
Si no fos per el meu novio, crec que jo ja faria un parell de mesos que hagués tornat a Barcelona, però ell ara està en un bon moment professional i sento que es massa egoista fer-lo marxar. Per una altre banda, no se si marxar sola cap a Barcelona seria bo per nosaltres ja que tenir una relació a distancia es una merda (ja ho hem viscut).
Ell m’ha dit que cap a finals d’any, quan ja hagi agafat una mica d’experiència en aquesta nova feina, podem marxar tots dos cap allà, però jo crec que serà massa difícil per mi aguantar-ho i realment no se que fer. Tampoc sé si potser m’ajudaria parlar amb un psicòleg, per poder trobar les raons per les que estic malament aquí, o potser es una tonteria i no es necessari. No ho se, la veritat es que estic feta una merda sense motiu aparent.
Sento el textazo que he fet, i moltes gracies si responeu. :)
Laura Centellas Data: 02/02/2022 15:21
Hola!
Moltes gràcies per tornar a confiar en nosaltres! Ens agrada veure que manteniu aquesta connexió amb aquesta pàgina i que us la sentiu un lloc segur per compartir les vostres preocupacions.
Amb el que ens expliques, des d'aquí et recomanem que et plantegis començar un procés terapèutic. Hi ha psicòlegs/psicòlogues que ofereixen atenció online i podria ser una bona opció per la teva situació.
Tu mateixa ens dius que sembla que ho tens tot però que tu no estàs bé, per tant, potser haurem de començar a fer una mirada cap endins per descobrir què passa. Està clar que les arrels, el lloc on hem nascut i/o ens hem criat poden ser molt forts i ser un imant: repel·lir en alguns moments de la vida i crear atracció ens d'altres.
En el cas de tornar a Barcelona, no sabem exactament on vius ni quines facilitats hi ha, però potser pots plantejar-te una estada temporal de retorn a casa (un mes o un parell de mesos) per poder oxigenar-te, estar amb la teva gent i nutrir-te d'ells. Valora-ho dins les possibilitats ja que potser ara no estàs en condicions de prendre una decisió més definitiva.
Ara mateix has de mirar i escoltar això que estàs vivint.
Una abraçada!
Si necessites alguna cosa ens tornes a escriure
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
