Sento coses, a vegades no sé ni què sento, però ara mateix sento que no estic bé...

Hola Adolescents.cat! El mes de maig de l'any passat vaig començar a parlar i a quedar amb un noi que vaig conèixer pel Tinder. Al desembre vaig sincerar-me amb ell, i li vaig dir que a mi ell m'agrada com per tenir una relació de parella, per fi vaig dir-li el que sentia perquè li va arribar un missatge d'un altra noia del Tinder, aquell missatge no em va sentar bé, i vaig decidir dir-li què sentia per ell i preguntar-li si seguia utilitzant el Tinder... Em va dir que ell no sentia el mateix que jo i què ell mai havia deixat d'utilitzar el Tinder, i de parlar i quedar amb altres noies, cosa que jo sí que vaig fer, i ja sé que en cap moment hem sigut parella, o hem parlat de tenir algun tipus de compromís o límit, però jo quan sento que estic coneixent a algú i m'agrada, no m'agrada estar amb diferents persones a la vegada. Tenia molta por a perdre'l, a que s'acabés el que teniem, i per això vaig tardar tant a dir-li que a mi ell m'agrada de veritat...
Ell em va dir que li venia de gust que ens seguissim veient, així que finalment vam decidir seguir quedant tinguent els dos molt clar el que hi havia i sentiem cada un... Jo li vaig dir que volia realment veure com gestionava el tema de que ell quedava amb altres noies, tot i sàpiguent ja de primeres que era una cosa que em fa mal, abans de tallar el contacte.
Perquè sento que a vegades suposem coses i que reaccionarem i gestionarem d'una manera una situació, però que fins que no t'hi poses en primera persona, no saps realment com ho gestionaràs de veritat, i jo prefereixo intentar-ho, sigui el que sigui, abans de posar un punt i final.
Ara mateix portem 1 mes sense parlar ni quedar, i sento que si no soc jo qui li escric o li dic per quedar, ell no em dirà res... Quan ell els últims cops hem va dir que sí que li venia de gust veure'm i seguir quedant amb mi
Ho vaig estar parlant amb la meva millor amiga, i li vaig dir que jo sento que realment aquest noi ja no té ganes de saber de mi, i que jo sento que ja no puc donar més de mi, que el següent pas ja seria arrastrar-me, i tinc clar que tant com arrestrar-me no ho vull fer per a ningú. No sé si enviar-li un últim missatge dient com m'està fent sentir i dir-li que si ja no vol que ens seguim veient, respectaré totalment la seva decisió, però que vull que m'ho digui i sigui sincer amb mi. La meva millor amiga em va dir que no s'ho mereixia, i que si jo sento que ja no puc donar més de mi, que ho deixi estar aquí... Òbviament em farà mal el moment que em digui que no vol seguir veient-me, però sento que m'està fent més mal, que deixem de tenir contacte així, sense parlar les coses, deixant d'escriure'ns i havent de suposar que l'altra persona ja no vol saber res...
A mi m'agrada acabar les coses bé, i amb paraules...
I suposo que és per aquest tema... Però porto uns dies en els que tinc clar que em vull centrar amb mi, amb les persones que realment em valoren i em fan sentir estimada i amb les coses que realment m'agraden, però sento que no estic del tot bé... Em passo el dia tancada a l'habitació, no tinc ganes de fer gaire res, tothom i tot em molesta i em fa enfadar, i sento que a persones com a la meva mare els hi contesto malament, sense que m'hagin fet res...
El 2020 també vaig estar quedant amb un noi i les coses no van acabar com a mi m'hagués agradat, però amb aquell noi sí que vam acabar amb paraules, parlant les coses, i els dos tinguent clar que posàvem punt i final... I en aquell cas, sí que li vaig explicar a la meva mare... Però ara mateix no tinc ganes de parlar amb ella, ja que últimament no m'agrada la manera que té de gestionar, veure i dir les coses, la meva mare
Intento i jo em penso que estic millor, que el 2020 quan em va passar semblant amb l'altre noi, però realment no sé si és veritat, que estic millor, o soc jo que m'ho vull creure...
Moltes gràcies!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!