Hola adolescents!
Crec q em convertiré en una amargada.. es com q no disfruto de que la gent que odio o no m'hi faci gaire doncs s'ho passin bé, tinguin sort, etc. Tinc enveja de casi tot.
Em fa molt mal pensar aixo pq jo no soc una persona que solgui disfrutar d'odiar a la gent ni res, aixi q no entenc perque tinc aquests pensaments de que no vull q els demes tinguin sort. He dit gent que em passa cap a gent que odio, pero a vegades inclos m'ha passat amb amics (per exemple, que tenien una relació molt feliç i la meva era mediocre) i em fa sentir com una merda perque jo vull que els meus amics estiguin bé. Pero no puc parar aquesta enveja/rabia que tinc silenciosa.
En especial no soporto a una noia que fa molt erem molt amigues i amb el temps hem tingut algun roze dolent, es com que no vull que li vagin bé les coses, suposo perqe no em cau bé per tot el que ha passat i malauradament laig de veure casi a diari. A la que veig que va amb amics seus o parla amb un noi em poso dels nervis, i quan té mals rotllos amb amics em sento bé.
Pel que fa a mi no m'agrada gaire la meva vida, tinc una parella que tenim males temporades de tant en tant i tinc enveja de les demes parelles, tampoc tinc sort am els estudis perque em costa molt tot, tinc com 3 amics, mal crònic a un braç, familiars malalts i inclus morts, etc. Es com que sento que tothom té millor vida
No vull ser una amargada i odiar tant en secret.. no em sent bé ser aixi en el fons
Laura Centellas Data: 24/01/2022 11:23
Hola bonica,
A vegades podem sentir que la vida és injusta o que tenim la vida més complicada que altres persones. I pot ser que sigui així. O pot ser que no tinguem coneixement del que passa a la vida de les altres persones.
L'enveja és un sentiment molt profund i molt mal vist. Però l'enveja pot ser la font de l'admiració. I des de l'admiració ens podem relacionar amb les persones i aprendre d'elles. Intenta analitzar què et causa enveja i transforma-ho en admiració.
Pel que fa a les persones que "odies". A vegades passa que tenim ganes que a aquella persona li vagin malament les coses. Sentim que ens n'alegrem davant les seves desgràcies. En aquest punt cal que fem un treball personal per detectar d'on ve aquesta alegria (ens sentim ferits? Sentim que ens va abandonar? Que no mereix aquesta situació?) i poder deixar-la anar. És a dir, deixar de posar el focus en aquesta persona, deixar que marxi de les nostres vides i que es converteixi en una persona irrellevant en la nostra història. Tancar el capítol.
Escriu una carta acomiadant-te d'aquesta amiga. Explicant tot el mal que t'ha fet i dient-li que ja no té poder sobre tu. Quan la tinguis escrita i estiguis preparada, estripa-li en trossets molt petits i llença-la o crema-la (el que vulguis). Serà el ritual per dir adéu a aquesta amistat dolorosa.
Esperem haver-te ajudat
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
