Hola, primer de tot voldria agrair el que feu per als adolescents.
La meva consulta és que sento que la meva vida és horrible, no tinc moltes amigues ni amics en l'institut, és un institut escola i vaig arribar a 1er de la ESO, d'amics de la meva antiga escola en tinc, però no ens veiem massa i hem perdut el contacte molt i ara tenim diferents gustos, hem canviat molt i ja no es pot considerar del tot tindre amics, jo ara vaig a 3er i segueixo sense tindre molts amics, tinc gent per a anar al pati, fer projectes, etc. Peró no tinc amics realment, a ningú li puc dir secrets, sentiments, etc. I no surto quasi mai, llavors sento que desperdicio l'adolescència, sense amics, ni gent amb qui sortir, i veig publicacions de gent de la meva edat sortint amb amics i passant's-ho bé i em posa molt trista per que jo estic tot el dia a casa.
També tinc una molt mala relació amb el meu pare, ell és molt immadur, parla molt agresivament, crida molt i a la vegada és una miqueta estricte, pero el que més em molesta és que fa uns sorolls insoportables que em posen molt nerviosa, ademés sempre està tot el dia de mal humor i crida i a la seva casa hi ha molt mal rotllo i no tinc tanta llibertat com amb la meva mare a casa, llavors em paso tot el dia amb el móbil tancada a l'habitacio i m'entra molt mal de cap, el pitjor és que els meus pares estan separats, i a la setmana els veig als dos i es fa molt difícil de soportar la diferència d'ambients entre les dos cases, la meva mare i jo ens portem molt bé i a la seva casa hi ha súper bon rotllo, i em costa molt viure així per que amb el meu pare intento que el temps passi rapid llavors sento que estic vivint mitja vida i l'altra mitja vida està desperdiciada
Cal recalcar que el meu pare es va criar en un ambient dur i una no molt bona infància i estava una mica descuidat a vegades.
El que intento aconseguir escrivint-os això és consell, es que no se que fer, perdo la motivacio de fer res, sento que la meva vida no mereix ser viscuda
Moltes gràcies per l'atenció
Laura Centellas Data: 10/01/2022 12:56
Gràcies per confiar en nosaltres i compartir el que estàs vivint.
Pel que expliques sembla que hi ha dos fronts que influeixen en el teu estat d'ànim.
- Amistat - no sempre els companys i companyes de classe acaben sent els nostres amics íntims. Ho veiem a tot arreu (sèries, pelis, llibres, publicitat, xarxes...) però no és real. Aquí a adolescents.cat hi ha moltíssima gent que comparteix la mateixa sensació que tu. Sigues conscient de la relació que hi ha: companys. I centra't en conèixer més gent i obrir el teu cercle de coneguts. A partir d'aquí podràs anar veient amb quines persones t'hi sents còmode i amb quines no. Mica en mica s'anirà teixint la relació. Què podries fer a part d'anar a l'Institut? Quines aficions, interessos o curiositats tens? On podries apuntar-te? Pensa-hi.
- Família - la família és complicada. Ens ha tocat i no l'hem escollit (al contrari que les amistats). De fet, el que és complicat són les relacions humanes, oi?
Si et sents incòmode a casa el teu pare, pots demanar-li si podeu fer alguna variació en el règim de custòdia i poder passar algun dia més a casa la mare. També pots provar de buscar quines coses us uneixen amb el teu pare i fer alguna activitat compartida (anar a córrer, jugar a jocs de taula, cuinar, fer un hort...) A vegades necessitem temps compartit per reconnectar amb les persones.
Finalment, si sents que és molt pesat, que estàs amb els ànims per terra i que tens poca motivació, parla-ho amb alguna persona adulta que et pugui ajudar i assessorar (família, professorat...). Potser necessites un punt d'ajuda extra per passar aquesta temporada.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
