Des de fa 1 any i mig estic sortint amb un noi, la meva mare sempre està pel mig des que vam començar i totes les nostres discussions son per les limitacions que em posa ella. Sempre he estat al mig dels dos però ha arribat un punt on no puc més, em venen atacs d'ansietat per culpa d'ella i veig que el que necessito de veritat i sent major d'edat és marxar de casa. Tenim una relació a distància i l'any passat em deixava anar a veure'l la majoria de caps de setmana però aquest any tot ha canviat perquè per accions que ha fet ell que no son greus però que no estan bé cap a mi, la meva mare no es fia d'ell i no em deixa dormir amb ell ni baixar jo sola a veure'l, sempre ve darrere de mi i em frustra moltíssim perquè no em deixa fer la meva vida, no em deixa equivocar-me, no em deixa cap mena de llibertat, em tracta com si tingués 15 anys i això amb 18 anys no ho puc tolerar. Ara mateix porto 1 mes pràcticament sense veure'l i per cap d'any el que més il·lusió em feia és anar a veure'l i ella vol baixar amb mi, obliga al meu pare a fer el que ella vol, el manipula perquè estigui de part seva i a mi sincerament em treu les ganes de viure això, no puc ser feliç i no puc viure així perquè m'està amargant l'existència i com a plus el meu nòvio s'està cansant ja de l'actitud de la meva mare i només vol igual que jo que tot torni a ser com l'any passat però jo nose que fer.
Laura Centellas Data: 03/01/2022 17:25
Hola!
A vegades no és fàcil ser mare i es prenen decisions que no son del tot encertades... Només per protegir-nos. També estan aprenent a ser mares de joves i trobar l'equilibri amb les normes pot ser difícil...
Per tant, en comptes d'enfrontar-t'hi, intenta parlar amb ella. Des del cor, sense enfadar-te. Buscant un espai on totes dues us pugueu dir que us estimeu. Que li puguis demanar que confii en tu. Que li puguis assegurar que si et fa mal li explicaràs, que li puguis demanar que mica en mica et deixi més espai.
Heu de trobar la formula vosaltres dues. Està clar que no canviarà d'un dia per l'altra, però des de l'amor serà més fàcil que pugui cedir. Assegura-li que si estàs malament l'hi faràs saber. Això segurament la tranquil·litzarà.
Parleu, parleu i parleu.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
