Hola noies del consultori,
moltíssimes gràcies per ser-hi sempre, em serveix de molta ajuda aquest espai.
Crec que el que explicaré ara algunes persones s’hi sentiran identificades.
Estic a punt de fer 17 anys, queda poc per acabar la meva adolescència i sento que no l’he gaudit. La meva adolescència no ha estat la típica de que la persona adolescent té el seu grup d’amics de nois i noies, els estius ha quedat molt, ha anat a les festes majors, s’ha enamorat, ha tingut algun lio amb algun noi o noia, a l’institut tenia el seu grup… Això, per exemple, ho ha tingut gent de la meva classe. Jo però, no. Visc en un poble i els meus pares són de ciutat, i la mentalitat dels meus pares amb la dels pares dels de la meva edat és molt diferent. No he sortit a festes majors perquè bàsicament des dels 14 els de la meva edat sortien a emborratxar-se i per suposat els meus pares no volien que jo em convertís en aquesta mena de persona. Ara que han lbert les discotques çer exemple, sóc la únic que no hi va perquè els meus pares no em deixen. El estius, per exemple, no he fet festes, no he quedat amb un grup d’amics… per mi són molt aburrits els estius.
Ara estic a batxillerat, i encara em costa més trobar temps lliure. Em preocupa molt el fet de que m’hagi perdut la meva adolescència, de que quan sigui gran me’n panadeixu de no haver fet altres coses i de que no sigui feliç. De que senti que no he gaudit el que hauria d’haver gaudit. I també em fa por no trobar mai un grup d’amics ni estimar mai a ningú. Em fa por quedar-me sola.
Laura Centellas Data: 03/01/2022 17:13
Hola!
Gràcies a tu per escriure'ns i confiar en nosaltres.
A vegades ens sembla que l'adolescència és l'únic moment per gaudir i imitar les pelis i sèries d'adolescents. Però en general no sempre és així. Hi ha ritmes diferents i aquestes experiències potser les viuràs més endavant i les gaudiràs més. Sovint ens posem unes expectatives massa altes sobre l'adolescència i tu mateixa reconeixes que moltes persones es poden identificar amb la teva història.
Dit això, centra't en el moment actual. Si no tens gaire temps durant el curs, espera a les vacances per començar a quedar amb algunes persones. Marca't l'objectiu d'ampliar el teu cercle d'amistats i de proposar-los algun pla que et deixin fer els teus pares.
De moment l'objectiu no és tenir una colla ni tampoc una parella, sinó conèixer gent. Mica en mica ja s'anirà definint la relació, d'acord?
Intenta no posar-te pressa, és millor que les experiències vinguin mica en mica per poder-les assaborir.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
