Bona nit, primer de tot, gràcies per tota la feina que feu cada dia.
Fa temps que porto sentint aquesta sensació i avui ha passat una cosa que m’ha fet adonar-me de la situació en què em trobo i això m’ha fet molt de mal. Per això he decidit escriure aquí. Aviam si em podeu ajudar.
El cas és que no tinc cap grup d’amics. Cada dia veig a la genr del meu voltant com té grups d’amics i com queden. Els de la meva classe, per exemple. Em porto molt bé amb ells, i ells també amb mi. Em parlen bé, fan bromes amb mi… Però no m’integren el seu grup. Amb una nena parlava sempre, la vaig ajudar molt a l’estiu, em venia sempre molt simpàtica, però l’altre dia va ser el seu aniversari i a mi no m’hi va convidar. Només em parlen a la classe, després no em tenen en compte. El cas és que ara per cap d’any havíem de reunir-nos uns quants de la meva classe però amb les noves restriccions el que s’havia de fer no es podrà fer. Alguns han decidit anar amb un grup, altres en un altre, altres s’han reunit, alguns han anat amb les parelles… I a mi ningú m’ha preguntat ni ningú m’ha tingut amb compte.
Això m’ha fet molt de mal perquè m’he adonat de que sóc el plan B de la gent, només em volen per tema deures o a vegades a dins de la classe. Després, a fora, no pensen amb mi. I sé que el que hauria de fer és passar d’ells, ja que no em valoren, però, perquè hi vull anar? Sé que no hauria de ser així, jo hauria de passar d’algú que no em valora però jo continuo cada dia esforçant-me per poder ser una més en el seu grup. I sé que no està bé això, que només em faig mal a mi mateixa. Així que vosaltres sabrieu alguna eina per gestionar aquestes situacions? Avui he estat força trista per això.
Moltíssimes gràcies
Laura Centellas Data: 03/01/2022 14:27
Hola!
Entenem perfectament el teu patiment. No és gens agradable la sensació que no ets prou "important" per les altres persones.
Tot i així, et direm un secret sobre l'adolescència: en aquest moment de la vida les persones tenen tendència a l'egocentrisme. Què vol dir això? Que es preocupen de sí mateixes, que és la seva prioritat i que a vegades no pensen en què faran ni què sentiran les altres persones.
Potser ni han pensat en si tenies plans o no, potser creuen que tu tens altres amistats fora de l'institut i que no vols relacionar-te amb ells/es, potser han pensat que ja t'espavilaries.... La pregunta és: tu has parlat amb algú? ho has preguntat? Has fet alguna proposta?
A vegades esperem que siguin les altres persones les que portin la iniciativa i tirem indirectes que no acaben d'entendre... així que t'animem a fer al primer pas. Parla amb alguna d'aquestes persones de la classe (amb la que tinguis més confiança) i demana-li si pots apuntar-te al seu pla. Sabem que és difícil, i que et pots sentir que t'estàs acoplant, però cal fer aquest pas. Cal fer aquesta petició directament. Pren les regnes!
Explica'ns com estàs i com ha anat, d'acord?
Més endavant ja decidiràs si vols aquestes persones al teu voltant o no.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
