Hola bonica,
Gràcies per escriure'ns. Ens arriba el teu dolor i t'abracem molt fort.
La sensació de solitud pot ser molt freda, que ens glaci la sang i el cor. I el sentiment que expliques de sentir que estàs en un lloc molt ampli ple de camins.... si tanques els ulls, potser ens notes més a prop.
Tens algú a qui puguis explicar com et sents? A vegades les amistats ens poden ajudar (però d'altres vegades no saben com reaccionar i es queden paralitzades). Així que intenta buscar una persona adulta amb qui puguis començar a compartir com et sents.
Que coincideixi de nou amb el mes de desembre, pot ser que es tracti d'una emoció estacional. Durant els mesos d'hivern tendim a mirar cap endins, a quedar-nos a casa, a reduir el ritme d'activitat... i quan marxen els "sorolls externs" comencem a sentir els interns. (les nostres pors, preocupacions, el dolor, la tristesa, la pèrdua, la injustícia...) I fa mal mirar cap endins.
T'has plantejar l'ajuda professional? Potser és un bon moment per iniciar teràpia i poder desgranar tots els teus sentiments. Parla'n a casa i demana'ls ajuda. Veuràs que responen millor del que et penses.
Estàs passant per una termporada de molt dolor... i pot semblar que sempre serà així, però canviarà. De veritat.
Nosaltres seguim aquí, explica'ns com estàs i ens vas mantenint informades.
Et deixo alguns enllaçs on et poden ajudar:
Telèfon de Prevenció del Suïcidi: 900 92 55 55
Una abraçada molt forta
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
