En tinc ganes

Holaa! No escric aquí ben bé per un problema però m’agradaria saber per què em passa això i si es normal en aquesta edat. Bé, aquest setembre he començat la universitat i estic en un pis amb més noies. També he conegut a moltíssima gent i la veritat es que aquest canvi d’aires (tot i que hi ha hagut algunes setmanes dolentes) m’ha anat molt be, ja que aquí al meu poble de sempre tenia problemes que m’afectaven en diferents àmbits de la meva vida.
A la ciutat on estudio no es que surti massa perque la carrera em pren molt de temps però de moment m’agrada l’estil de vida que porto aquí. Bé, però entrant al tema en qüestió, des de que estic aquí he conegut dos nois (en quant a tenir algo) i els dos m’han utilitzat i ilusionat, literalment; la qual cosa quasi que no m’ha afectat perquè ja estic acostumada (trist pero cert). Jo quan surto de festa per aquí soc de liar-me amb nois i tal però ultimament no se perque tinc moltissimes ganes de tenir una parella com deu mana (crec que es senyal de que ja he superat al 100% una relacio que es va acabar fa un any i mig i per la qual ho vaig passar molt malament). Es a dir, es com que estic ansiosa per trobar una persona que realment valgui la pena i no sigui com la resta de nois que m’han tractat de manera inadequada (i, a més, fer plans amb aquesta persona i portar vida de parella)
Explicat això, també he de dir que no m’estanco a ningú i que estic oberta a coneixer molta més gent, però tinc la sensacio que en tema nois, tots els que conec son iguals i que mai acabaré coneixent algú que encaixi amb el prototip que busco.
No se què puc fer davant aquesta situació
Bueno, ja heu vist que no es un problema però gràcies igualment ;)

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!