Hola!
La teràpia no ha de ser un fi en sí mateix. És un espai per poder centrar-te en tu, observar-te i sentir que t'acompanyen en aquest moment de la teva vida. Això vol dir que mica en mica aniràs sent conscient de les eines que tens per fer front als teus pensaments, emocions i situacions vitals.
Hi ha tractaments llargs, tractaments curts i teràpies intermitents (deixar-ho uns mesos i tornar-hi més endavant). I sempre, sempre, hi ha recaigudes. És natural. El teu cap té una manera de funcionar "automàtica" i li hem d'ensenyar a pensar de manera diferent. Això vol dir que, en algun moment, és probable que et surti el comportament "automàtic", és a dir, la sensació de recaiguda.
Explica-li com et sents i comparteix aquesta impotència amb el teu psicòleg. Veuràs que aquesta sinceritat ajuda a la teràpia.
No tinguis pressa, mica en mica. Estàs millorant i agafant forces! És el més important ;)
Una abraçada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
