Altes capacitats

Holaa, bones!!
Quan tenia sis anys em van portar a un "psicòleg " (no recordo ben bé què era)i em van fer una prova d'IQ. El resultat va ser de 137-142. A més a més van estar pensant passar-me de curs, però al final no ho van fer perquè les meves relacions socials eren molt bones i no volien que es trenquessin.
Quan era més petita, no li donava gaire importància. Tenia molts amics. Això sí, veia que no encaixava. A ells els hi agradava jugar a coses que a mi no. No m'entenia amb ells. Quan feiem dinars amb els pares i els fills, jo sempre volia participar en els temes del grans i estar activa en les seves converses i ni els meus amics ni els adults em deixaven.
Ara, encara em passa, però he après a deixar-ho una mica de banda.

Sento que no ho puc parlar amb cap dels meus amics perquè no vull sonar egocèntrica. A més a més, ells no m'entenen quan els parlo d'aquests temes.
Els meus pares sempre m'han intentat mantenir ben informada (sóc una persona inquieta que pregunta constament i li encanta aprendre coses noves).

Aquí ve el que m'engoixa.
Sento com si les AACC tinguessin un prototip i un estereotip molt estret i petit en el que no sempre m'hi sento identificada.
Tinc un company a la classe superdotat que el van passar de curs i no em sento per res com ell ni tenim la mateixa intel·ligència.
He après a passar bastant del que pensen els meus amics. Sempre m'he avingut sempre amb gent més gran que la meva.

M'agradaria saber què és calcula quan et fan el test d'IQ i si aquest pot disminuir amb els anys.

Moltes gràcies per l'atenció <3

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!