Hola! Sóc l'ELi Aulet. psicòloga d'interpersonal. Tal com m'expliques la consulta em fas plantejar com vius tu la teva dificultat, e´s a dir, fins a quin punt tu acceptes o no la sordesa i fins i a quin punt passa a ser una característica fonamental per a definir-te a tu mateixa, oblidan-te de totes les altres qualitats que tu tens. Vull dir, que la manera com t'expliques queda molt clar en el teu discurs la gran importància que li dones a la sordesa a la teva vida. I, amb això no et dic que no en tingui, però potser no en té tanta...A vegades davant d'alguna debilitat que tots tenim, caiem en la trampa de pensar que són els altres els que no ho accepten, però primer de tot hem de veure com nosaltres aceptem les nostres debilitats i treballar-ho!!! Potser et queda intentar treballar això. Veure fins a quin nivell tu ho acceptes!!! Et recomanaria que comencis a pensar sobre això i que miris si el que penses tu sobre la sordesa t'influencia a l'hora de relacionar-te amb els altres. Això m'ho fa pensar tots els pensaments que mantens a la ment: " sóc tonta", "mai cap noi es fixarà amb mi"....Crec que hauries d'intentar revisar la validesa d'aquests pensaments, perquè mantenir-los no et dóna permís a ser tu mateixa en les relacions socials i en el teu dia a dia. Fes un experiment: com seria un dia i com et comportaries durant aquest dia si no tinguéssis aquests pensaments al cap? I t'animaria a que intentéssis fer aquest experiment. Un dia si , un dia no, durant una setmana. A veure què aprens!! Endavant!! Eli Aulet www.interpersonal.cat
