Hola bonica,
Gràcies per escriure'ns i explicar-nos amb tanta sinceritat com et sents, no deu ser fàcil per tu haver-ho escrit. Hi ha algú al teu voltant que coneix aquests sentiments? Algú amb qui hagis pogut parlar-ne?
Aquesta buidor que expliques pot ser molt desagradable perquè fa que ens costi trobar un sentit a la vida, que no hi hagi res que sigui prou motivador i que tot ens sembli "fals".
El fet que parlis de prendre't una pastilleta, de voler desaparèixer... ens ha deixat preocupades. Molt.
Ens agradaria que busquis algú del teu entorn amb qui puguis confiar i demanar-li ajuda. T'has plantejat demanar ajuda professional? Creiem que és important que trobis un espai on deixar de fingir i poder ser tu mateixa (Amb les teves preocupacions i malestars). Un espai segur on no et sentis jutjada ni en deute amb ningú. I aquest espai pot ser a teràpia.
Torna'ns a escriure per explicar-nos com estàs i amb qui has pogut parlar. No t'avergonyeixis de com et sents ni tampoc intentis buscar-hi una explicació. Ara et sents així, confia en el teu entorn, demana ajuda i deixa't cuidar.
Nosaltres seguim aquí,
Una abraçada molt forta.
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
