Obsessio amb el menjar

Bones!!!
Abans de tot vull agrair-vos aquest servei, la veritat esque es brutal, i que ajudeu a moltisssima gent. Sou uns cracks!!!

Us explico, soc noia, 18 anyets, estic a la uni, i bé, sempre he tingut problemes amb el menjar, fa anys que quan vaig de colònies o marxo fora de casa per qualsevol raó passo els dies amb dues galetes, i quan faig àpats fora de casa, sempre acabo per no menjant res.

Últimament el meu cos està canviant, normalment solia perdre un kg per cada tres àpats que saltava, però fa un parell de setmanes que la cosa ha canviat. Arribo a perdre kg per setmana, només reduint les quantitats de menjar. I en veritat m’encanta, em veig mes prima i mes saludable, m’omple Veure’m així i sobre tot que la gent m’hi vegui.

Encara que en el fons se que es un problema, ja no em deixen menjar fora de casa ni res per l’estil, estic hipermega controlada amb el que menjo i el que deixo de menjar.

Tot ve d’un problema de bulliyng, ja deu fer 3 anyets. Cada vegada em supera mes, necessito reduir mes les quantitats de menjar i reduir mes de pes. No em veig bé, i em dona la sensació que no ho faré encara que rebaixi 20kg.

Nose si em podeu ajudar o aconsellar.

Graciiiiies!

Bona tarda! Primer de tot, gràcies per comptar amb nosaltres i explicar-nos el que et preocupa. Pel que ens expliques portes un temps patint... El pas que has fet consultant és molt important! Pel que ens expliques, dius que no estàs bé ... això han de saber-ho els pares per poder-te ajudar. No podem saber si és o no un trastorn de la conducta alimentària amb aquest escrit, però el que si que sabem és que els pensaments i les conductes que ens expliques són inadequades i molt poc saludables i s’han d’evitar. Els trastorns de la conducta alimentària són trastorns emocionals, la persona que els pateix interiorment està trencada i utilitza el menjar per expressar el seu dolor... Pensa que les emocions també afecten la manera com ens mirem. Tots tenim aspectes que no ens acaben d’agradar o que ens fan sentir incòmodes, tinguem el cos que tinguem. El més important és que t’acceptis i et valoris tal i com ets! Com? Treballant la teva autoestima. Pots començar pensant en quins són els teus valors, ja que moltes vegades els que ens jutgem som nosaltres mateixos. Et proposo que et posis en contacte amb l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia. Actualment, estem oferint un servei gratuït d’acollides telefòniques. Són trucades on poder explicar tot allò que et preocupa i et fa patir, un espai reservat per poder desfogar-te i explicar aquelles coses que sents que no pots dir a ningú. Una de nosaltres (psicòlogues) t’escoltarem i si cal et podem donar alguna pauta per poder portar tot això de la millor manera. El telèfon és 93 454 91 09. Ets molt valenta acceptant que hi ha alguna cosa que no va del tot bé i demanes ajuda per posar-hi remei, és el primer pas per a deixar aquest malestar endarrere. Esperem la teva trucada, una forta abraçada!!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Andrea Esquerdo, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!