cuernos

Fa cosa de dos anys vaig coneixer a un noi. Teniem molta química i ens agradavem, peró jo vaig acabar teniint parella així que el vaig chutar per la meva parella per respecte i vam deixar de parlar. LLavors ell al cap d'un temps també va tenir parella es a dir, els dos teniem una relació. La cosa es que al cap d'un any jo ho vaig deixar amb el meu novio.
Un dia la meva cosina hem va dir que havia quedat amb un noi que havia conegut i que vindria també el seu amic així que anessim juntes. Jo no tenia niidea de qui era el amic i quan vaig arribar em trobo que era ell! El noi amb el que havia tingut tanta conexió. Als instants de veure'l la química seguia alla multiplicada per dos, vull dir era una atracció brutal nose una conexió, mariposas en el estomago, risas tontas, em vacilaba.... Jo el primer dia pensaba que era com amistad, ja que ell seguia amb la seva parella, pero després vam estar parlant per instagram i es va començar a insinuar. Bueno vam seguir quedant els quaatre i ell m'explicava que no estava gens be amb la seva novia i que la volia deixar, que no estava enamorat... Jo en aquell moment em vaig fer ilusions, vaig pensar joder la deixara i ja podra estar amb mi intentar estar amb mi. I llavors un cop de nit, al despedir-nos se'm va llençar , pero va ser com un morreito aixi curtet, PERO QUE IGUALMENT EREN CUERNOS! Em va dir que volia dixar a la seva novia pero que ella li deia que si ho feia es tallaria les venes i els seus pares estaven molt units amb ella i no era tan fàcil. Jo li vaig dir que li donava un temps per fer-ho, ja que si portaven bastant temps es una cosa díficil, i ell em va dir que si mentres aquest temps ens podiem seguir veient i coneixent i vaig acceptar . Teniem MOLTISSIMA química pero tambe ens enfadavem molt, era com una sensació de muntanya russa amb moltíssims sentiments esque nose com expresar-ho, ens enfadavem i ningun volia fer el pas pero despres algu el feia i booom tornava tot. No era una relació gens calmada em donava molta vida i chispa i emoció i la tensio sexuaal uff ahi estava. Bueno total que un dia se'm va llençar i ens vam liar, pero joder com ens vam liar, osigui MOOOLT apasionadament, mai havia tingut aixo amb ningu mai ningu m'havia posat tant fisicament i mentalment,. Seguien els enfados pero despres ens reconsiliavem era com ara enfadats ara a topee pero la sensacio m'agradava perque s'havia que encara que s'anés tornaria, pero quan mes em tenia menys voolia i quan jo m'allunyava mes em buscava. No ens deiem el que sentiem casi mai pero els dos sentiem molt. I quan ho deiem era extrany i es feia raro, nose joer, era un apreta afluixa apreta afluixa, pero amb una tensió d'odi amor i sexe que jjoooder no podia era superior.
Pero seguia amb la noovia, jo no li podia dir que la deixes per mi, pero em moria de ganes perque ho fes, mai ho va fer, em vaig cansar i li vaig dir mira esque no puc seguir aixi estas jugant a dos bandas. Sabia que tornariem a parlar algun cop, com feia dos anys, que va tornar, i aixi ha sigut, hem tornat a parlar i quedarem divendres, jo esque se que no em conve pero es com nose un veneno que necesito a la meva vida, una adrelanina, he estat amb mes despres de ell pero ningun e sigual no m'aporta el que m'aporta ell.
Ell m'ha dit molts cops que quan no estigui amb ningu ell i jo estarem junts, pero em sento molt segona opcio to i que ell diu que no, pero que li fa molta pena la seva novia. Jo crec que ara ,mai estarem junts pero en un futur ens tornaremm a trobar els dos sense parella com ja ens hem tornat a trobar un cop. Que opineu? .((

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Mariona Busto, psicòloga experta en sexualitat. 



Moltes gràcies per la teva consulta!