hola com va? estic feta merda per dins, sobre pensar tant les coses acabarà amb mi, no sé que fer per què per culpa d'això, soc una amargada de merda i negativa, em fa por els reptes, i també crec que tinc ansietat social, cosa que no em passava fa un any o 2. Caminar pel carrer és un repte per mi, i si no porto el mòbil a la mà em donen """"atacs d'ansietat""". No sé com centrar-me en mi, se que ho he de fer però me's impossible, em cuido i estudio i tal però sempre necessito la aprovació dels altres. Sóc una borde quan estic malament i quan estic bé sóc la persona més alegre i simpàtica del món, no tinc un gris, o sóc blanc o negre amb els altres i això per mi no està gens bé, fereixo als altres perquè estic ferida per dins. M'han fet MOLT MOLT de mal en el passat, he tingut una infància bunica per part de familiars etc, però no se... estic confusa, no puc pensar amb claretat, estic SUPER SUPER estressada per els estudis sobretot, em costen molt les matemàtiques i he de fer un esforç molt molt molt gran per aprovar un examen de mates però primer he d'estar bé mentalment i no sé com fer-ho. Estic a 1r batxillerat social i el que més m'agradaria es agafar i deixar d'estudiar i quedar amb amics i passar de tot, però clar, això a la ESO si funcionava i a vegades m'aprovaven per pena però ara, ni pena ni res, suspesa i punto.
En resum, no m'agrada estudiar però és una obligació per mi, per que tinc somnis per complir i sense el batxi no podré fer molt, però m'estressa molt i m'agota mentalment. No em centro amb mi, sempre són els altres, altres i altres, que si té més seguidors que jo, que si abans lligava però ara no, que si elles treuen molt bones notes sense fer res i jo soc una fracassada...etc. Necessito treure'm la negativitat, tristesa, ràbia, inseguretats, i deixar sobretot de aferrar-me en el passat, jope sé que no entendreu molt bé el que he escrit perquè està tot barrejat però es normal ja que no puc pensar amb claretat i ordre. Només tinc ganes de plorar i estar tot el dia al llit sense veure a ningú i sense fer res, tinc ganes d'aïllar-me i no escoltar a ningú, tinc ganes de desaparèixer i no existir més però no penso en el suïcidi ni res només que vull o ser feliç o res però pffffffffffffffff, estic destruïda. Moltes gràcies per escoltar-me psicòlogs :P
Laura Centellas Data: 19/10/2021 09:45
Hola!
Gràcies per escriure'ns i confiar en nosaltres!
Pel que expliques a la consulta sembla que estàs molt cansada! Que tot s'ha convertit en una muntanya i que et sents amb molt poca energia per enfrontar-t'hi. Pot ser?
Intentarem desgranar els diferents temes, però potser seria interessant que et plantegis ajuda professional d'un psicòleg/a. No és necessari arribar al límit per demanar ajuda i segurament et podrà ajudar amb tot el que expliques.
- Passejar pel carrer. No sabem si és degut a la pandèmia o no, però potser pots intentar posar-te petits reptes per anar algun tros sense mòbil. És a dir, guardar el mòbil mentre passo per aquest carrer concret, per ex.
- Els altres. Aquest és un temàs! Estem fets per viure en societat i estar amb altres persones ens hauria d'ajudar. Tot i així, el món en què vivim fomenta la competitivitat i la comparació i és difícil deslliurar-se'n. Està bé que ho puguis convertir en admiració, sense oblidar-te de reconèixer-te a tu mateixa. Què se't dona bé?
- Ferides del passat. Intenta escriure-les en un paper i quan trobis psicòleg/a ensenya-li. Treballeu-ho. T'ajudarà.
- Estudis. Respira profundament i para de pensar per un moment. El batxillerat és un camí, però no és l'únic, d'acord? Intenta pensar què vols aconseguir i trobar les vies per arribar-hi. Escriu-les totes per poder-les valorar bé. Pel que fa a les dificultats en alguna assigntarua, si necessites ajuda del professorat, demana-la.
- Emocions. Accepta-les i deixa-les sortir. És l'única manera per sentir-te millor mica en mica.
Estàs en un procés molt llarg, però tens ganes i esperances d'estar millor i això és fantàstic! Demana ajuda i deixa't cuidar. Explica a casa com et sents i confia-hi. Tens persones al teu voltant que t'estimen i et volen ajudar.
Una abraçada molt forta! Nosaltres seguim aquí
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
