La meva història

Hola!
Això no es ben bé una consulta, és per explicar la meva "història" i sentir que jo puc, que he passat per molta merda peró estic aquí.


Tot va començar amb el famós confinament, les "vacances de 2 setmanes" que molts ens pensavam. Per molta gent va ser molt estressant el fet de no poder sortir o quedar amb gents, peró per mi va ser una de les millors coses que m'ha passat. Simplement pq gaudia estant sola, sense que ningú em molestes, simplement fent deures, mirant Netflix i miran't el movil. De fet vaig fer un glow up mental, ja que vaig deixar de ser tant "cria" i vaig començar a tenir la mentalitat d'adolescent. Els experts diuen que amb el confinament molts adolescents van desenvolupar "problemes mentals", tot i que amb jo no va ser així... El estiu 2020 va ser el millor de la meva vida (sortia cada dia tarda i nit i vaig passar bons moments) i el curs de 2n ESO el fucking millor també, el meu tutor va ser tot pel nosaltres i realment trobo a faltar fer tantes classes amb ell (ens feia com 5 assignatures).

Durant les vacances de Nadal vaig augmentar uns quants kilos de pes, aixó em va generar inseguretat i vaig dessarollar un TCA en que al juny va ser un dels pitjors moments, no esmorzava, dinava poc, no berenava i sopava poquíssim, així que estava molt débil i no tenia forces. Al juliol vaig començar a dinar i sopar una mica més i a l'agost em vaig recuperar :).

La raó de que em recuperés va ser que a principis de mes vaig anar de vacances amb els meus pares i tenia de menjar tot, vaig passar de 49,5 a 52. Lo dolent van ser els mals de panxa que tenia de dissimular durant tots aquest mesos i que al agost no tenia amics. Això em sembla que va ser el que va fer que em recuperes, ja que el meu únic objectiu era esmorzar, dinar, berenar i sopar i ho vaig aconseguir. Tot i que sembles un mes solitari al no tenir amics la meva mare m'acompanyava a la piscina i miravan Netflix juntes, així que ella sense saber-ho em va ajudar a curar-me. Per les nits escoltava música amb els auriculars el máxim possible per calmar la ràbia acomulada.

Ara ja estic bé, estic recuperada del tot, de fet menjo més que mai i tinc un pes estable a 51, bo per la meva altura i edat. Avui estava berenant i menjava galetes amb xocolata i pensava com ho podia fer de no menjar, ara disfruto de tot el que menjo, em sento be amb jo mateixa i ara ja no faig servir la lectura com a "via de escape", ja que desde principis d'any llegia cada nit per no pensar, ara ja no ho necessito i llegeixo per plaer.

Amb tot aixó que ha passat he tingut un glow up mental gegant, he après a estimar-me, a que no necessito amics per ser feliç i que sóc més forta del que aparento, he passat per molta merda, un TCA, que la meva autoestima depengués de les meves notes, perdre els meus "amics", mini atacs de ràbia, peró estic aquí i estic millor que mai, he sortit més forta de com vaig entrar i ningú s'en ha dona't compte, perquè ningú sap el que ha passat, només vosaltres indirectament, ja que durant aquest període vaig fer diverses consultes i em vau ajudar ❤.

Com suposo que és normal, ara que ja em sento bé amb jo mateixa i tinc "self-love", m'agradaria poder estimar alguna altra persona i que aquesta m'estimes a mi. Ultimament m'imagino que hi ha algú especial que m'abraça, m'estima, em fa senti bé, segura, estimada.


Gràcies per llegir-ho!!
Fins al moment sempre que he fet una consulta m'heu tractat molt bé, així que si tinc alguna inquietut no dubtarè en contactar amb vosaltres, indirectament heu ajudat a la meva recuperació, mil gràcies!!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!