Estic molt perduda

Porto un temps que estic molt perduda, no sento que estigui feliç, només sento que estic feliç quan estic de festa o quan em junto amb el meu grup d'amigues de tota la vida. Estic estudiant a una universitat de girona, fent segon de carrera i l'any passat vaig anar molt poc a la universitat per tema covid, pero tenia 2 amigues que no son molt el meu estil però em queien bé, amb una si que em portava molt i amb l'altra normal. Sempre he sigut una persona molt sociable i mai m'ha costat res en fer amics, pero fa cosa de 3 anys que vaig començar a sentirme una persona super insegura, que li costa parlar amb gent i mantenir una conversa, que sento que li avorreixo a la gent, i no entenc el motiu per sentir-me aixi. El fet de coneixer gent a la universitat se'm fa super dificil. He arribat a la conclusió que quan estic a un lloc on em sento comode soc super graciosa i super guay pero quan estic com incomode soc timida i semblo borde... odio ser aixi pero nose que fer. El mateix em passa amb el meu equip de handbol, porto 2 anys en aquest equip i nomes em porto amb algunes persones, amb les altres sento com que soc inferior a elles i em fa com "vergonya" parlar quan estan elles. ODIO ser aixi perque se que quan estic comode soc una tia de puta mare, pero la universitat i el handol son uns temes que em rallen molt i literal que a partir d'ara sera el meu dia a dia. I també la meva millor amiga esta a l'equip de handbol i quan estem alla no em fa ni cas. Agrairia moltissim que em contestessiu i em donessiu algun consell, o potser dir-me si necessito ajuda d'un professional.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!