Estic en bucle

Hola! Primer de tot gràcies per l’ajuda que intenteu oferir a tothom :). Intentaré ser clara i espero que pugueu entendre la situació en la qual em trobo. Des de que va començar la pandèmia, però especialment des del juliol 2020 (quan em va deixar la meva parella), la meva vida ha canviat moltíssim emocionalment, però cap a pitjor. Tot ve arran de la ruptura i de veritat que ja no sé que més fer. Com he dit, fa un any i poc la meva parella em va deixar, ho vaig passar molt molt malament i vaig estar en mans d’un psicòleg. El primer que vaig fer va ser bloquejar-lo per tot arreu. Durant aquest període de temps m’he intentat centrar en mi, fer coses per distreure’m, etc. per intentar sortir com mes aviat millor d’aquella tortura. Fins fa uns quants mesos he tingut alts i baixos i ara ja pensava que ja el tenia 100% superat però no és així. Sé que té una nova parella i fa poc he vist les seves xarxes socials d’aquesta i he vist fotos amb el meu ex super feliços i tot això; quan jo encara estic aquí que no acabo de passar pàgina (m’he donat compte de que no el tinc “superat”/“oblidat” del tot quan he vist les fotos per ig). Feia bastant de temps que no plorava per ell però ha sigut veure aquestes fotos i posar-me a plorar, no perquè el trobi a faltar diria jo, si no perquè vec que una altra ha ocupat el meu lloc i, a més, veient això, fa que em senti sola. No ho entenc, tota la gent que conec ha superat la seva ex parella en poc temps i en menys de mig any son capaços de tenir una nova relació; no sé perquè jo no puc fer el mateix. Des de que ho vam deixar que m’he liat amb diversos nois i m’he ilusionat amb alguns d’ells però no ha anat a més perquè cap d’ells vol tenir res serio; és com que no acabo d’encaixar amb cap persona en aquest sentit (per exemple: fa poc que he tornat a tenir contacte amb un noi que ens vam liar fa anys, i l’altre dia vam quedar i ens vam liar i tal, però em va dir que no volia tenir res serio amb ningu durant uns anys perquè feia poc que ho havia deixat amb una persona). Tinc ganes de tenir una relació però noto que encara estic lligada al passat i no puc desfer-me d’ell de cap manera (però alhora penso que si ara em posés a una relació seria per omplir el buit…). A més, aquest passat tan traumàtic de la ruptura m’ha generat por, inseguretat, i falta de confiança… tot això sumant-li que vivim en pandèmia i no es poden fer ni la meitat de coses que es feien abans. A part d’això, aquest mes d’agost el meu grup d’amigues s’han apartat de mi sense cap motiu aparent, ja que no hi ha hagut cap discussió ni res, simplement ja no compten amb mi per fer coses i s’han distanciat bastant. Em sento bastant sola i tinc una barreja de sentiments que no s’acaben de posar en ordre. Em fa mal dir-ho però fa un any i pico que no soc feliç al 100% i no acabo de trobar el meu lloc. He intentat de tot i més per renovar-me però no ho acabo d’aconseguir. Em tranquil•litza un mica saber que aquest setembre començo la universitat i em trasllado a la ciutat, però no sé si aquest canvi serà suficient per deixar enrrere les males experiències del passat i per construir un nou futur, que és el que vull ara mateix. No sé què podria fer per tornar a ser com era abans ni tampoc sé quant de temps pot durar aquest sentiment “d’infelicitat”. Espero que em pugueu ajudar, gràcies.. :

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!