Amb la meva germana, que és 3 anys més petita q jo (11-12 anys) ens esbarallem moltes vegades.
Sempre ens acabem parlant malament per quansevol cosa i quan jo (al cap d'un temps) m'adono que cridar-la no ha estat bé, li dic que em perdoni. Però ella em contesta tipo: si ara vols q et perdoni sempre fas igual.
I una mica això em destrossa psicològicament.
Es q ns com parlar-li, si li parlo bé, em diu que no li parli com si fos tonta o una nena petita, i si li parlo malament, em contesta també malament i ja no sé que fer.
Com puc arreglar la nostra convivència?
Al cap i a la fi, és una de les persones que estimo més i de gran no em vull veure com alguns dels meus tiets/tietes i els meus pares...
Sé que potser és una edat complicada per a ella, però tampoc no sé com ajudar-la si algun cop ho necessita...
Després d'una baralla, que puc fer perque no m'afecti tant?o directament, com puc evitar les baralles entre nosaltres?
Moltes gràcies,
Laura Centellas Data: 07/09/2021 12:56
Hola!
La convivència pot ser complicada i en un moment de tant canvi individual com esteu vosaltres dues... encara més! Totes dues esteu en dos moments diferents de l'adolescència i ho heu de tenir clar.
El millor seria que en puguessis parlar totes dues. Busca una estona que estigueu de bones, que us ho hagueu passat bé juntes i treu-li el tema. A veure si ella també sent el mateix.
Després podeu buscar les línies vermelles de cadascuna. És a dir, un compromís que no fareu allò que molesta tant a l'altra. Per ex: agafar-li la roba, entrar a l'habitació sense permís, ... cadascuna ha d'escollir la seva línia vermella.
A partir d'aquí haureu d'anar fent pactes, tenir estones per estar juntes (molt important!) i tenir moooolta paciència!
Busca la seva complicitat per resoldre la situació, veuràs que us anirà bé ;)
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
