- Any: 2007 Comarca: Baix Ebre Data: 16/08/21 00:50
Millor amiga
Hola, aquest estiu m’he anat distanciant de la meva ex millor amiga, ja que ella te interessos diferents, només pense en liar-se amb algú, beure, anar de botellon,… Ami això no em va molt així que simplent em quedava a casa.
Poc a poc ella em va deixar de convidar i només em deia de quedar quan no tenia ningú altre. Tot i no quedar en físic ens enviavam missatges, tiktoks, Àudios,…
Li deia de quedar, ella em deia que no podia, i després la veia amb altra gent, feia molt mal.
La meva mare em deia perquè no sortia amb ell, jo li responia que perquè havia d’anar a Barcelona o tenia d’anar a sopar amb uns amics dels seus pares o coses aixi…
Al final vaig explotar i li vaig explicar a la meva mare perquè ja no podia mes.
L’últim dia que vam quedar va ser fa una setmana, i ella literalment em va dir que jo l’aburria, alla, vaig marxar, casi em poso a plorar pel carrer, vaig donar una volta pel poble perquè em dones l’aire, i vai decidir ignorar-la tots aquest dies.
Ella em va enviar un missatge disculpant-se això el dia següent, i l’altre dient que la respongués que estava preocupada, només se el que hi deia per les notificacions. Avui m’ha enviat un àudio, com si no passes res parlant-ne dels seus drames i dient-me que li digues algo. Joder jo si la meva millor amiga no em respon en 1 puta setmana la truco unes quantes vegades al dia i si vec que no em respon em presento a casa seva, ns sabeu.
Ara em sento sola, ja que l’altra millor amiga que tinc viu a un poble que es te d’anar amb cotxe i viatja bastant així que ens complicat quedar…
S’em dona fatal fer nous amics perquè quan estic amb gent que no em sento còmoda faig el estúpid i el ridicul, tot el rato penso que ça cagaré i al final la gent pense que soc rara. Apart que al meu poble tothom ja te el seu grupet i no accepten a ningú nou. I jo si estic amb molta gent m’estresso (això crec que em be de petita, ja que els meus pares no es que tinguin molts amics i sempre evitem llocs on hi hagi molta gent)
La meva mare perquè surta al carrer m’acompanya a la piscina, mirem series juntes, ella intente parlar amb mi, pero no es el mateix que amb ella. La meva mare em diu que estigui tranquila, millor sola que mal acompanyada i això i tinc molt clar (la meva amiga m’ha tractat com una merda, i mai em preguntave per mi, només ella, ella, ella). Que només em queden dos anys en aquest poblet, i que d’aquí dos cursos començaré el batxillerat en un nou insti, i jo l’únic que espero es que això pasi, o només que simplement aparegui algú al meu poble que no em conegui i no em prejutgi com fan tots els adolescents d’aquí i pogués uniciar una amistat.
Laura Centellas Data: 02/09/2021 10:21
Hola!
Les relacions d'amistat, com qualsevol relació, van evolucionant a mesura que les persones que en formen part canvien. I això és el que us ha passat a vosaltres dues. Cadascuna té interessos diferents i heu pres camins diferents, de manera que és més complicat mantenir la vostra amistat... I això és dolorós quan te n'adones.
Tot i així, l'adolescència és un bon moment per començar a seleccionar les amistats segons el que t'aporten. És difícil que una sola persona t'ho aporti "tot", així que és important saber amb qui pots confiar per explicar-li la teva intimitat, amb quines persones pots quedar per fer esport, amb qui t'ho passes bé i rius sense pensar, amb quines persones et pots ajuntar per treballar millor...
Construir aquest tipus d'amistat, ampliar el cercle i tenir diferents grups o amics, és molt més sa. Pensa si vols mantenir algun aspecte de l'amistat amb la teva amiga.
Per altra banda, malgrat que el poble sigui petit, segur que hi ha canvis dins els grups (de la mateixa manera que tu t'has distanciat de la teva amiga, en un altre grup també pot passar), així que comença el curs i observa els teus companys/es. Mira'ls sense jutjar i pren la decisió de conèixer dues o tres persones. Apropa-t'hi i valora si t'interessen o no ;)
Sabem que és difícil, però tens una mare que et dona tot el suport. Confia-hi i deixa't cuidar quan estiguis malament. Plora quan ho necessitis també, t'anirà bé.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
