- Any: 2007 Comarca: Alt Penedès Data: 16/08/21 00:49
Només tenia 10 anys..,
Molts gent no ho enten pero es molt dur que durant la teva infància hagis tingut sobrepès. Es dur que amb només 8/9/10 anys sentir que la metgessa diu als teus pares que tens un kilos de mes per la teva edat i que en un futur es tindrien de reduir al menys uns dos per estar be. Es dur que tu al sentir això volguessis deixar de berenar, li preguntesis a la teva mare que volia dir això, que ella et digues que tu ets perfecta, que et començesis a fixar en el teu físic i en el dels teu companys de classe i comparar-te, veure que tots ells estan prims i tu tens panxa, flotador, que les de la botiga et miressin malament al veure la talla que feies servir, que pràcticament amb 10 anys peses us 53kg i ara amb 14 en pesis 50, i en vulgis pesar menys, per tindré les cames “gordetes” a causa del sobrepès de petita, que s’et marquin les costelles pero vols pesar menys, que et castigis al veure que has pujat de pes, tindré arracons i a conseqüència racionar te el menjar, comparar-te, veure que x pantalons nous no et caben pero els de l’any passat et cauen, veure que la gent mire amb despreci el teu cos, sentir te com el cul amb vestits, sentir que ningú et mire a tu pero si a les teves amigues perquè estan mes bones i la roba que els hi agrada els queda be no com a tu, veure que als tios només els hi interessés si portes top o pantalons molt curts (l’altre dia em vaig atrevir a sortir així al carrer per primer cop en l’estiu, un cotxe amb tios em va dir adéu, després, un grup que sempre ens trobem va mostrar interès per mi en primer cop, i per acabar la nit, tornant cap a casa els típics canis de turbo em van dir bona nit)
Laura Centellas Data: 02/09/2021 10:37
Bon dia! Primer de tot moltes gràcies per confiar en nosaltres i explicar-nos el que et preocupa! Comentes que no et sents a gust amb el teu cos, i que et sents molt trista i estàs esgotada de sentir-te així per tot el que has passat des de que tenies 10 anys.
Acceptar-nos és el primer pas per a estimar-nos, acceptar-nos tal com som. Som moltes persones en el món i molts cossos diferents, no n’hi ha dos d’iguals. Des del meu punt de vista, allò que ens fa diferents als altres és el que ens fa únics i atractius. Tots tenim coses del nostre cos que ens agraden i coses que no ens agraden tant, però les hem d’acceptar igual, ja que no les podem canviar. És veritat que hi ha algunes coses que podem millorar-les com el greix corporal, però si volem fer-ho ha de ser de manera saludable. Cada cos necessita unes dietes i uns exercicis específics, pel que no et podem dir què és el que has de fer. Els aliments ens aporten nutrients necessaris per a que el nostre cos tingui energia per a funcionar, pel que els necessitem tots..
D’altra banda, et recomano que vagis a un psicòleg, encara que sigui per parlar. A vegades pensem que només podem anar al psicòleg si tenim un gran problema. Però, un psicòleg no deixa de ser una persona externa, una persona que no està implicada en la nostra vida i amb la que podem parlar. El sol fet d’explicar-li a algú com et sents ja fa que et treguis un pes de sobre i et sentis millor. A més, ell és la persona que pot ajudar-te a entendre perquè et sents trista i no pots parar de plorar. I, és que et pot ajudar a treballar la teva autoestima.
Pensa que les emocions també afecten la manera com ens mirem. Tots tenim COMPLEXOS (aspectes que no ens acaben d’agradar o que ens fan sentir incòmodes), tinguem el cos que tinguem. El més important és que t’acceptis i et valoris tal i com ets!!! Com? Treballant la teva autoestima. Pots començar pensant en quins són els teus valors, ja que moltes vegades els que ens jutgem som nosaltres mateixos.
Una forta abraçada!!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Laia Raventós, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
