Sempre m'he sentit relativament incòmida a l'hora de parlar amb gent que no coneixo i mostrar afecció física als meus amics/amigues. Últimament em pregunto si això es degut a que no tinc una relació estreta amb el meu pare. Mai hem conectat en un nivell profund o estret ja que ell mai inicia o incita converses sobre els meus o els seus interesos, temes profunds, sobre els sentiments, o en general temes de la vida. Jo generalment he compartit sempre quasi tot a casa i ell sap que tinc moltes idees, interessos i opinions a compartir, ara bé, com jo deia, ell no segueix les converses i tampoc està especialment interessat a continuar-les (tot i que sempre m'escolta). Per això, sempre he sapigut que a casa no es parla de temes que puguin ser interessants, controversials o no, etc, només de coses més que res superficials. Jo el vaig animar a probar diferents hobbies, i així que deixés la televisió, el seu únic "hobby", però res. És molt bona persona i sé que m'estima molt però aquesta espècie de restrenyiment que ell sempre ha tingut a mostrar afecció fisica, com abraçades, o a compartir coses amb mi sento com si m'ho hagués enganxat a mi.
A casa sempre he entès que apropar-me al meu pare a un nivell emocional estret no ocurriria i és per això que sento que em restrenc de fer-ho amb gent propera del meu voltant, bàsicament per costum. Perquè jo sempre he volgut tenir un pare proper a mi però sincerament he perdut l'esperança.
Tot això que he escrit ressona molt amb mi i m'alegro d'haver pogut donar, finalment, forma a aquesta frustració, inseguretat, restrenyiment que sorgia de l'ambient a casa.
D'una banda, trobo que ho he pogut diferenciar ja que hi ha un exemple molt diferent a casa. Amb la meva mare i jo almenys tenim una relació a la qual m'hagués agradat arribar amb el meu pare. Estic molt còmode amb ella sempre.
Sobre el tema de que a casa no es parla de res interessant, això també ho podria aplicar amb la meva mare. Tot i tenir una relació estreta amb ella, al dia a dia només parlem de coses banals. Com el meu pare, mai proposa fer coses, o simplement tenir converses de temes de l'actualitat, etc. A mí personalment m'és difícil mantenir relacions d'aquesta mena, en les quals no tens res en comú i alhora l'altre persona no comparteix res seu.
Els meus pares (tot i que s'estimen molt) conversen al mateix nivell (banalitats) i trobo que no es mostren com són realment, ni entre ells ni amb mi.
Com a resultat de tot això que he dit fins ara, la majoria del que sé ara, com a jove adulta, ho he après de internet i dels amics. A casa visc una vida amb la qual no estic satisfeta, no visc, no aprenc. No puc reconèixer les figures de pares en la meva vida. Com puc donar-me una empenta cap endevant i no tancar-me a la gent de fora? Sento que cada any que pasa les meves ganes de fer coses, les idees i tot el que ha estat acumulant a dins meu es va descomposant. Em noto més apàtica i més seria, també com bloquejada.
Sí, ja els hi vaig parlar sobre compartir més coses amb mí però res sembla canviar. Van acceptar que haurien d'haver compartit més coses i parlar amb mi pero semblen haver oblidat aquella conversa. Pensava que des de que els hi vaig dir seria diferent i em sentia com amb un gran pes tret de sobre l'esquena però un temps després vaig veure que res no canviaria, no estava cambiant res de la seva part. Ara em sento igual que abans de parlar-li's sobre això.
D'alguna manera només busco el punt de vista d'algú diferent, perquè penso que a les persones no les pots canviar si no posen de la seva part. Per això us explico la meva situació i també us pregunto què puc fer per millorar-me a mi mateixa a partir del punt en el qual estic.
Sé que he començat emfatitzant la relació amb el meu pare i que ha acabat incluint la meva mare també, però és perquè em preocupa tot el que he escrit i ho he posat tot "tal cual" com ha sortit.
Com haureu vist, he fet una especie d'auto-diagnosis de tot això però obviament era per explicar millor el que sentia i m'agradaria obtenir respostes dels vostres professionals.
Moltes gràcies
Laura Centellas Data: 31/08/2021 09:39
Hola!
Gràcies per la teva sinceritat i per mostrar-nos les teves preocupacions.
A veure si podem ajudar-te:
Pel que fa a les teves dificultats per expressar l'afecte és possible que, en part, vinguin del model del teu pare. Però no és definitori. La teva mare té un altre model de relació afectiva, oi? També pots prendre-la com a model per canviar algun dels teus comportaments.
Per altra banda, la neuroplasticitat del cervell fa que puguem canviar aspectes de nosaltres mateixos (si realment els volem canviar), així que si et preocupa no demostrar prou l'afecte, ho pots canviar!
Pel que fa als teus pares, no sabem quina relació de parella tenen entre ells dos. Tu només els veus quan estan junts i tu hi ets present, però no quan estant sols, per tant, no sabem en què es basa la seva relació ni si, (això és l'important) els hi està bé. Per tant, hauràs de respectar la seva decisió.
Les converses en una família poden ser banals, controvertides, amb silencis, sarcàstiques, logístiques... cada família té un estil comunicatiu i si vols que canviï, algú ha de proposar i executar el canvir. Què vol dir això? Doncs que si vols parlar de temes polèmics o d'actualitt, hauràs de treure tu el tema i veure si en volen parlar o no.
Pel que fa a la figura del teu pare... et toca acceptar-lo així. Amb les seves virtuds i els seus defectes. Veure caure del pedestal els pares no és fàcil. Entendre que tenen les seves mancances i limitacions, que no son perfectes i que no son el que havíem projectat... és un procés d'acceptació llarg. Centra't en el que sí que t'aporta. En allò que t'agrada d'ell. Així et serà més fàcil estar amb ell.
Finalment, si sents que estàs més apàtica i amb menys energia, procura analitzar què està passant i quins canvis pots fer a la teva vida per sentir-te millor. Canvis que pots fer TU a la TEVA vida (no que els altres canviin). Què pots canviar? Què pots fer de manera diferent?
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
