Hola, vull dir una cosa per a que em doneu la vostra opinió ja que el meu cervell no dóna per tant. Últimament, he anat guanyant molta autoestima i això es bo perquè durant casi tota la meva infància he sigut una persona molt insegura però ara he anat guanyant tanta autoestima i ego fins a arribar a tal punt de sentir-me superior als altres. Se que això es una barbaritat sense cap ni peus però es que em vull desfer d'aquest sentiment perquè a part que jo no sóc així, sento que es de molt mala persona pensar això, per ex. "uf es que tothom em te ganes" o " la María segur em te enveja perquè sóc mes guapa que ella". Es horrorós però no puc controlar aquests pensaments i sento que tothom vol ser com jo o que tothom es moriría per parlar amb mi quan SÉ que no es així, ho sé.
Es com si tingués un costat fosc de mi que amb el pas del temps ha anat guanyant més cara. Vull dir, que el meu cervell te una part dolenta, que es aquesta i un altra part que es la racional, que es quant em dic a mi mateixa "no pensis això va, no ets el centre d'atenció.". Però es que els pensaments segueixen estant i no s'en van i em sento molt culpable i un fàstic de persona.
Un altra cosa que em passa molt i això jo diria que més aviat es un trauma. En el passat quan tenia 14 cap avall m'han traicionat sempre , jo m'he enfadat i m'he quedat sola, i amb traicionar em refereixo a deixar-me sola i anar amb altra gent, sabent que sóc tímida i que em costarà que flipes fer nous amics.
Ara, però, la timidesa se m'ha tret i estic SÚPER be, relaxada i ara sóc una persona molt social. Però clar, ara tinc un grup d'amics que som 7, i sempre penso que la primera que s'anirà d'aquell grup seré jo perquè així quan el grup es vagi separant jo ja tingui altra grup d'amics i aixì no em quedaré sola però llavors estic traicionant i això em fa sentir molt malament. A més, ja ho vaig fer amb el meu grup del any passat i que per això estic amb aquest i segur que amb aquest serà igual i l'any que ve aniré amb altra gent. En resum, vull anar canviat d'amics en amics perquè així no dependré sempre dels meus amics perquè després em quedi sola i no sàpigui com ser d'un altra grup.
M'he fet un lío sola, ja ho sé jejeje
He de recalcar que jo no era aixé i era la persona més leial del mon però després de fer-me tan tan mal, m'han fet convertir-me en aquesta persona. Em podeu donar la vostra opinió? mercii
Laura Centellas Data: 27/08/2021 11:01
Hola!
L'ego és la part de nosaltres que ens fa sentir importants, que ens fa sentir mereixedors d'aquest món i és imprescindible que hi sigui per poder estar sans. Tu la tens i és fantàstic!
Per altra banda, també necessitem una part racional que mantingui l'ego a ratlla quan comença a passar-se. I també ho tens!
No passa res per tenir pensaments que ets superior en alguns aspectes a d'altres persones, l'important és que puguis veure que són pensaments i que no són accions. En el moment en què aquests pensaments et facin menysprear als altres, ser desagradable o deixar-los de banda... aquí començarà la dificultat. Però si et capaç de racionalitzar, perfecte!
Pel que fa a la teva història amb l'amistat, és probable que et costi tornar a confiar en les altres persones i que estiguis sempre en "alerta" per si algú del grup ja no vol quedar amb tu. Tens el cervell activat per poder detectar aquestes situacions de perill. Ja n'ha après.
Per tant, confia en que si alguna cosa no va bé, el teu cervell t'avisarà. De moment, si t'ho passes bé amb aquest grup, ets tu mateixa i sents que et valoren i t'aprecien per com ets, segueix quedant-t'hi. En el moment en què vegis que hi ha canvis, hauràs d'analitzar la situació i buscar solucions. Però de moment no necessites canviar res. Gaudeix de l'amistat.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
