Hola!
La pregunta que ens sorgeix de la teva consulta és: I tu? què vols tu?
Ens parles de la teva mare i del que seria just pel teu pare, però en cap moment sabem què vols tu. Tanca els ulls i escolta la resposta dins teu. "què et ve de gust?"
Tens dret a poder dir-hi la teva.
La vida dels fills/es de pares separats no és fàcil i sovint s'agafen responsabilitats que no tocarien. "fer de missatgers", "intentar no dir res positiu de l'altre progenitor", "no explicar què has fet amb l'altre", "escoltar comentaris despectius".... són algunes situacions que s'haurien de protegir. Son adults i s'han de responsabilitzar de la seva relació. Encara que la relació amorosa s'hagi acabat, continua havent-hi una relació de parentalitat i la seva responsabilitat és protegir els fills d'aquest conflicte.
No et et toca tenir por de la reacció de la teva mare per parlar sobre la custòdia. Hauries de poder expressar els teus desitjos lliurement.
Entenem les ganes de "marxar" i deixar que s'ho arreglin sols!
En resum, primer tingues clar què vols tu i després comunica-ho a tots dos. Fes-ho des de la teva necessitat, des del que sents tu i deixa clar que per tu no són bàndols. Agafa aire i explica't.
Una abraçada!
(gràcies per les teves paraules)
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
