Hola. Sóc l'Assumpta.
Primer de tot dir-te que això que et passa és molt comú entre els/les adolescents. La recerca de la pròpia identitat, no només física (imatge, roba, etc.) sino psicològica ( com sóc? com actuo? com em comporto? què faig?...) és molt propi de l'adolescència. I també és molt comú això de comparar-te amb els/les altres quan encara no tens clar el teu propi "estil". Tot això t'ho dic perquè no et desesperis i també perquè sàpigues que mica en mica, amb els anys, t'aniràs definint i aniràs trobant aquesta manera de ser, de pensar, d'actuar, de vestir-te, etc. Que, per altra banda, també va canviant al llarg de la vida. Un exercici que va molt bé per ajudar-te a conèixer-te millor és escriure. Et proposo que escriguis sobre el teu AUTOCONCEPTE (el concepte que tens sobre tu mateixa) en relació a diferents àrees de la teva vida: aspecte físic, com et relaciones amb els demés, trets de personalitat, com et veuen els demés, rendiment en els estudis/treball, desenvolupament de tasques quotidianes (higiene personal, salut, entorn...), funcionament mental i relacions parella/sexualitat. Això ho pots fer tipus redacció o tipus "brainstorming" (pluja d'idees). Quan acabis, posa un signe positiu a allò que un cop definit veus que t'agrada i un de negatiu en allò que voldries canviar. Crec que això et pot ajudar a definir-te. Una cosa però, no siguis molt exigent amb tu mateixa, i intenta posar més signes positius que negatius. I centra't sobretot en aquests punts forts. D'acord? Un altre consell que et donaria és que no et comparis massa amb la resta de noies. Està bé que et fixis amb la gent per veure en ells o elles el què t'agrada i el què no, però sense que això suposi sentir-te inferior o matxacar-te per ser com ells/es, d'acord?. I, per últim, refia't ja del teu propi criteri i de la teva intuïció.
Gràcies per la teva confiança. Estic segura que trobaràs la manera de "ser tu".
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat
