Hola, primer de tot, gràcies per ajudar-me a mi i a tanta gent. Fa anys que la meva relació amb el meu pare no ha estat la millor, sempre he sigut una persona tranquila, que no busca problemes i mai exclato amb ningú, només amb ell. Sempre m’he sentit oprimida al seu costat. No soc una persona que surt cada nit ni molt menys, ni faig plans cada dia, pero cada cop que proposo algo de fer amb amigues mai em deixen i exclato. Estic farta de sentir-me aixi, sempre pregunto el perqué, sento que haurien d’empatitzar una mica amb mi, que tinc 18 anys i necessito sortir amb els amics. Estic farta de que, des de que recordo mai he demanat algo i m’han dit que si, pero no estic dient res de sortir de festa, estic parlant de sortir una horeta a xerrar a un banc. L’altre dia vaig demanar anar amb unes amigues a un bar, no em van deixar i em vaig enfadar. (Sé que a vegades no, vol dir no. Pero quan es un constant no, no pots fer aixo, no pits fer lo altre, al final acabes cremadissim). El meu pare es va cabrejar tant amb mi que es va pirar de casa. Al dia seguent, quan va arribar li vaig demanar perdó (tampoc sentia que tingues la culpa), simplement volia tornar a estar be (si es pot dir aixi). Ell va dir que estava fart i que es pirava. Em fot moltissim perque sempre fan com si jo tingues la culpa de tot i ara en sento culpable de tot el que ha passat. Se que a vegades quan exclato pujo el to de veu i dic coses que després m’enpenedeixo, pero necessito una mica de llibertat, em sento oprimida, vec a absolutament a tots els meus amics com fan plans cada dia, com surten quan els hi dona la gana i jo mai he pogut fer aixo. Necessito pirar-me, de veritat que ho necessito per la meva salut mental . Gracies.
Laura Centellas Data: 24/08/2021 09:55
Hola!
Entenem la teva frustració... a vegades és molt complicat negociar amb la família!
Primer de tot potser t'aniria bé intentar conèixer els motius reals pels quals no et deixen quedar. Tenen por del coronavirus? No coneixen les teves amistats? Et veuen massa petita?
Intenta investigar què hi ha al darrera de la seva negativa. Sovint els pares no saben com afrontar l'adolescència i la joventut dels seus fills/es i senten que encara t'han de protegir. Intenta descobrir la seva por i negocia aportant solucions als seus temors.
Per altra banda, també pots intentar parlar amb algú extern de la família que pugui fer un paper de mediació. Que pugui parlar amb el teu pare i ajudar-te a començar a sortir una mica més.
Per últim, fes-ho sempre des del bon rotllo i des de l'amor. Des del conflicte (enfadant-te i esclatant) no ho aconseguiràs, ja que possiblement farà que el teu pare es quedi més encallat en la seva postura de no deixar-te sortir.
Nosaltres seguim aquí, ja ens comentaràs com han anat aquestes estratègies ;)
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
