Tristesa

Hola. Potser no és el millor lloc per expressar-me però a veure si em podeu ajudar ;) Porto ja dues setmanes confinada a casa perquè tinc covid i encara em queda una setmana més o així. A part de trobar-me malament físicament a causa de la malaltia, també estic malament psicològicament. El fet de no sortir de casa des de fa molts dies m’està afectant i com que estic tancada a l’habitació la situació encara és més dura. No tinc ganes ni energia per fer res i quasi cada dia estic plorant. A més, em sento sola; les meves amigues ja fa dies que no estan confinades i no paro de veure històries que pengen quan queden juntes i coses aixi. Tampoc parlen pel grup que tenim i encara no m’han preguntat ni una vegada com estic des de que es van enterar que tinc covid. Em sento molt trista i ho estic passant molt malament. I obviament tampoc puc tenir contacte amb els de casa. A banda d’això, vec les notícies i els contagis no paren d’augmentar, fent que em preocupi i que em faci por fer coses o ajuntar-me amb gent quan estigui recuperada. A més, vec imatges de gent que es passa les restriccions pel f*rro i em fa ràbia perquè jo no he anat ni a cap discoteca, ni de viatge de final de curs ni res.. i he agafat el virus igual (perquè vaig estar amb una amiga que el tenia). O sigui, em fa ràbia i sento impotència quan vec tota aquesta gent que no fa cas de res sabent que hi ha gent que ho passa molt malament. Em sento abandonada i apartada, les hores ja no em passen i ja no se que fer per acabar amb aquesta situació que m’està torturant. Gràcies i espero que em pugueu ajudar/donar ànims :(

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!