La meva família pensa q tinc amigues i amics, però la veritat és q no en tinc ni 1, em sento sola, sento q no connecto amb la gent q viu on jo, em faig més amiga de la gent q no conec d res i no es d'on jo, i solen viure lluny, no les considero amigues amigues perquè quasi ni ens coneixem, ens vàrem conèixer durant un cap d setmana. La gent d la meva clase i del meu curs, és molt diferent a mi, c q sóc jo la diferent i la rara i em sento incòmoda per això, acabo anant sempre amb gent més gran q jo o més petita, però mai amb gent d la meva edat i ns tampoc em mola perquè després a clase no tinc amigues i em sento sola i no només em sento sinó q estic, m'agradaria per exemple ara a l'estiu anar a un casal o algo, fer alguna cosa per no estar sola a casa sense fer res, però a més el problema és q molta gent em critica i tot això, i ma majoria d gent q va al casal es gent q eren els meus amics i amigues però em criticaven a més no poder, i només hi ha un casal d'adolescents aquí llavors doncs no hi vull anar però jo vull socialitzar però no se, no se si es q no soc capaç d'anar i parlar amb algú perquè la vergonya em pot, o q es el q en pasa però no soc capaç d socialitzar i m'agradaria molt tindré amigues i amics però ns com fer per aconseguir tindré amigues i q no em critiquen, o no haver d fingir ser una altre persona, o tindré por de dir qui realment sóc per si després de dir'l-si no volen ajuntar-se més amb mi. També odio la pregunta de q vols ser d gran?perquè només vegades quant ho he dut s'han acabat rient d mi i dient-me q no podré ser-hi xq sóc penosa,entre moltes més coses. Sempre acabo posant per davant meu el paper d fingir la meva personalitat i qui sóc, i una cosa q em costa molt es controlar-me perquè jo sóc molt agressiva sense adonar-me' n, tinc molta força i no me n'adono d si estic fent mal algú perquè jo penso q no estic fent quasi força i em costa molt fingir q no soc així perquè molta gent se'm queixa d'això i intento canviar però m'és molt difícil.
Moltíssimes gràcies per l'ajuda
Laura Centellas Data: 12/07/2021 09:52
Hola!
Primer de tot, els canvis són mica en mica. El primer pas és adonar-se'n, el segon buscar solucions diferents, el tercer reconèixer en quin moment havies de fer-ho diferent i, finalment, començar a practicar, practicar i practicar.
Si tens ganes de socialitzar, apunta't al casal! Si hi ha un bon equip de monitoratge segur que us ajuda a parlar i conèixer-vos! Confia-hi!
I explica a la teva família com et sents. Deixa que coneguin la realitat i et puguin ajudar. Explica'ls com et sents, què necessites i què t'agradaria. Veuràs que et respondran ;)
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
