Bon dia, soc la mateixa persona que ahir va fer el comentari de parafilies.
Torno a escriure perquè crec que no em vaig expressar gens bé.
El meu problema és el sentiment de culpa pel que vaig fer quan era molt més petita, la qual cosa ara no tornaria a fer mai, perquè sé el que significa. Si no era conscient del que volia dir, es pot considerar un trastorn? Jo ho feia per plaer propi, no pensant en l'animal en cap moment.
En recordar-ho, em vaig angoixar molt, fins el punt que el meu cap em va traïr i vaig començar a tenir pensaments que realment no desitjo que passin. Tenia molts exàmens i molts problemes quan, 4 anys més tard (no 3 com jo vaig dir) vaig tenir pensaments com reptants, com si m'estigués reptant a mi mateixa per saber si realment estic malalta del cap o no. Li vaig tocar el penis al meu gos, però no vaig sentir cap altra cosa que repugnància per mi mateixa per haver pensat que estava boja.
Sé que aquest comentari poder es podria escaure més a l'apartat de sexologia, però és que crec que no és un problema d'aquesta mena, sinó d'ansietat i de com aprendre a perdonar-me.
Un cop a Secrets d'adolescents i cat vaig llegir un noi que també ho feia, és zoofília?
quan tenia els 12-13 anys que deia en cao moment es va tornar una obsessió i de fet no va passar més de 5 o 6 vegades en total en 2 anys. En entendre que era repugnant i perillós ho vaig deixar sense cap problema ni ànsia de tornar-hi, ni tampoc la tinc ara, però el fet que pugui estar malalta m'espanta.
Perdoneu per molestar, no sé perquè em va tornar el pensament de que faig fàstic, ni perquè m'obsessiona tant saber si estic malalta del cap o soc una pertorbada, raó per la qual crec que aquell dia li vaig tocar el penis al meu gos: per provar-me, per saber si estic malalta. (Tenia molt estrès) i no vaig sentir res de res.
És normal que els adolescents tant joves arribin a fer això? Hauria de preocupar-me?
Moltes gràcies i perdó si us he fet fàstic, jo mai no faria res a un animal, mai. No ho puc explicar a ningú perquè la gent no ho entendria i em prendria per malalta però crec que no ho estic
Laura Centellas Data: 06/07/2021 10:36
Hola, et responem el mateix que en l'anterior per si no veus la resposta de la primera consulta:
No ens has fet fàstig i no ets repugnant, però el que sí que considerem és que necessites demanar ajuda per tot el patiment que tot això t'està ocassionant.
La professional que considerem que podria ajudar-te seria una psicòloga especialitzada en ansietat, ja que en tot el teu relat expliques com aquells episodis venien donats per moments on no estaves bé, eren èpoques d'examens o moments complicats. Potser estaria bé, veure quines eines tens per a poder afrontar l'ansietat i aprendre'n de noves, així com poder iniciar un procés on et poguessis perdonar a tu mateixa i on poguessis, també, demanar perdó als teus gossos.
T'enviem una forta abraçada i si vols contactar-nos per a que et recomanem a alguna de les psicòlogues que coneixem de referència en l'ambit de l'ansietat, només cal que ens contactis.
Gràcies de nou per escriure'ns, per la confiança i per fer front a una situació que et genera tan de malestar.
Una abraçada!
Helena Angel
Psicologia - Sexualitat - Parella
@Helenangelpsico
www.helenaangel.com
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Helena Angel, psicòloga experta en sexualitat.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
