Bisexualitat

Hola, doncs des de ben petita he sabut que m’atreien les nenes, jugava entre nines a que eres lesbianes i això sense tenir coneixença de les identitats sexuals… Doncs bé, tot va començar perquè quan jo feia 3r d’ESO vaig veure un vídeo de la Dulceida (una referent LGTBI), clar per mi va ser com un estat en shock en el fet de conèixer una altra identitat sexual que no fos la heteronormativa. Com que la vida et posa persones al davant, va ser quan jo vaig fer el petó amb una noia. I aquí va arribar la meva rallada mental, que si soc hetero, bi… Bé, però mai he tingut una relació seria, només va estar un lio.
Els meus dubtes com a tals són diversos. Jo necessito definir-me amb una identitat pel fet de poder dir mira no soc com els altres perquè sinó dius que ets hetero, ets hetero. Ara bé, com ho faig, actualment no estic amb ningú i és per això que em tira endarrere la meva sortida de l’armari perquè a dins meu penso que si igualment no surto amb ningú, no val la pena sortir-hi. Però, per altra banda, potser no estic amb ningú (a part de lios) i no estaré amb una noia si els altres no saben la meva orientació. De fet, ho saben dues persones les quals ara ja no em parlo mai, que un dia em van preguntar tú que ets i jo els hi vaig respondre res, i més tard vaig dir hetero no soc. I es va acabar aquí la conversa, però ho van pillar.
He intentat fer indirectes els meus pares però els pobres no ho pillen. Són tradicionals, catòlics, no sé, he intentat mirar sèries LGTb (bones sèries on es vegi l’emoció). Potser al principi sí que dos parelles homos (sobretot noies) ho veien més horrible, i ara ja no diuen paraules com quin fàstic o antinatural en el cas de dos nois o noies. També, sé, que a veure si sortís de l’armari tampoc no em farien fora de casa però sé que els hi sabria greu que la seva filla no fos hetero, perquè de fet, ells dos ho van estar parlant fa molt de temps a amagades de que els sabria greu que jo fos lesbiana i jo desgraciadament o afortunadament (no ho sé) els vaig sentir. En el fons, sé que ho saben, però tant en el fons que ni s’ho imaginen. També, no sé si soc lesbiana o bisexual perquè realment lios només els he tingut amb noies/nenes, perquè nois només m’he com enamorat i hi ha hagut algun petó però res més, però potser realment no trobava aquell noi guapo i només el trobava perquè la societat d’alguna manera me obligava. No sé, i ara ultimament, m estic fixant en què només em fixo en noies tot el rato. Sé que realment no importa si ets bi o homo, però, en una societat on et jutgen millor identificar-te com ets i punto. No sé, si em podeu donar algun consell. Surto de l’armari ara, ho vull fer perquè me està matant ultimament aquesta sensació de no ser jo i a la vegada és com tindré una relació estable si no saben que me agraden les dones. Però, per altra banda és com si ara no tinc parella perquè m’hauria de complicar la vida a sortir de l’armari. És una sensació d angoixa, ansietat, mal estar… Semblen tonteries però prometo que el fet que els teus pares vegin dos homes junts i diguin “maricons”, és “homosexual però tot i això és bona persona” o “no et sabria greu que la teva filla fos lesbiana” va cremant per dins. També, podria ser a què la societat m’hagi com obligat a què pensés què m’agradava un noi quan en realitat no, només per semblar normativa, Ho dic perquè m’he liat només amb noies (amb nois alguna cosa però res un pico) i cada vegada que veig un noi guapo dic té bon tipo, en canvi quan veig una noia aue m’agrada el cor em va ràpid.
Moltes gràcies per tot, espero que em pugueu donar la vostra opinió.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Helena Angel, psicòloga experta en sexualitat. 



Moltes gràcies per la teva consulta!