Pes i canvis

Hola, a principis d’aquest any pesava 56kg, dos kilos de mes del que seria recomanable, així que sense dir res a a ningú vaig decidir començar a menjar menys i a deixar de berenar, al principi d’en va fer molt dur però ara ja està, bereno només si estic depre o em ve de gust, si no ho faig bec aigua o algo.

Bueno total que ara el meu esmorzar es redueix a dos galetes i un vas de llet, per dinar menjo com sempre perquè els meus pares no sospexin però acabarem un primer i segon em costa, m’obligo a tragar-mo, i després em quedo amb ganes de vomitar-ho tot, el berenar ja ho he dit i finalment per sopar com sempre, com abans de començar, aquí no ha influit. A vegades penso que el estomac s’em ha fet petit.

Ara peso 52, m’ha costat molt arribar a aquesta xifra i veure com anava baixant cada setmana 1/2 grams però ns ho he aconseguit, pantalons curts que l’any passat em costaven de cordar ara em van amples de cintura, he passat de una m/l a una s estic ns orgullosa? Ara al començar les vacances estiu vui tenir un glow up així que em començaré a preocupar mes pel meu skincare, prendre el sol, intentaré no mirar tant el mobil, i sobretot fer molt exercici. He buscat pel Youtube i faré el reto de la clor thing el màxim que pugui aguantar per tal d’aconseguir el meu cos perfecte i tindré bona figura.

El PROBLEMA es que ara farà cuatre dies per la tarda al beure aigua al torna r del carrer em puge una arcada amb vòmit, i me’l trago. També em sento mes dèbil, amb la panxa buida, que fa sorollets, però ja m’hi he acostumat, estic molt torpe i al caminar em dono cops amb tot ns, com si no tingues forçes, per això m’esric obligant a acabar tot el que tinc al plat, però no funciona. Apart tinc “panxa” d’estres perquè se’m comencen a notar les costelles però la panxa, la xixa, no marxa. També tinc problemes amb conciliar el son, i dormo 1/2 hores menys del que voldria, perquè un cop al llit no em puc adormir.

Que puc fer, esque li diria a alguna amiga però segur que em dirie que el meu cos es perfecte i que torna a menjar però no puc joder, no com abans, perquè sinó ho vomitare tot. Gràcies per la vostra ajuda…

Hola! Bon dia! Primer de tot, gràcies per consultar i explicar-nos el que et preocupa. Estàs en l’adolescència, aquesta etapa és de molts canvis, entre ells els físics i els emocionals. En aquest moment deixem de tenir un cos de nena per tenir un d’adulta. El nostre cos canvia, i és normal que hi hagi coses que no ens agradin tant com d’altres. El consell que et donem és que acceptis aquests canvis. A tots ens agraden més unes coses que d’altres però les hem d’acceptar igual, ja que no podem fer res per canviar-les, el nostre cos és com és i tenim una constitució difícil de canviar. És cert que podem fer coses que millorar però mai des de l’obsessió. L'autoestima és l'acceptació i l'estima que tenim cap a nosaltres mateixos en la totalitat, el físic, la personalitat, el caràcter, les habilitats, etc. Per tant, és normal que quan no ens acceptem, això afecti a les nostres emocions. Se que és inevitable que et comparis amb els teus companys/es, tots ho fem, ens comparem constantment. Però, moltes vegades ens fa sentir malament i fa que tinguem més inseguretats perquè ens veiem diferents i ho interpretem pensant que som pitjor. Hem d’aprendre a fer comparacions saludables que ens facin sentir bé i que ens facin millorar. Com ho fem? La millor manera és comparar-se amb un mateix. Fixar-te amb TU fa unes setmanes o un any i pensar què has millorat i que t’agradaria seguir millorant. Pensa que al final, TOTS tenim COMPLEXOS, tinguem el cos que tinguem. I, tots som diferents i únics. El més important és que t’acceptis i et valoris tal i com ets!!! Pensa que el "cos perfecta" no existeix perquè la bellesa és relativa. A vegades ens centrem molt en el nostre físic i oblidem que tenim moltes altres coses per les que la gent ens valora!! Ets més que un cos, el teu caràcter i les teves habilitats també conten i això afecta a la imatge que tenim i que tenen els altres de nosaltres mateixos. T’aconsello que aprenguis a mirar-te amb bons ulls i amb molta atenció, perquè segurament descobriràs que hi ha molts aspectes (del físic, de la personalitat, de les teves habilitats...) que fan que siguis ÚNICA i PERFECTA tal i com ets. Una abraçada!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Laia Raventós, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!