Ansietat social?

Hola, primer de tot gràcies per tot el que feu per ajudarnos, hos juro que a mi personalment m’ajudeu molt, aquí em puc deslliurar de tot el que porto necessito dir i molt dies acabo plorant…
Bueno jo soc la rareta de la classe que treu tot excelents, i a la gent de la classe em mostro freda, sense sentiments, que no em se diverir, però en realitat amb la gent que hi tinc confiança soc una persona totalment diferent divertida, amb ganes de viure, que plora de vegades de riure o fins i tot del dolor que tinc d’aguantar, al escriure això no puc parar de plorar joder… els meus pares no son estrictes però a la vegada si son sobreprotectors i sempre que surto tinc de dir qui quan on, clarament no em deixen beure alcohol ni estar amb gent que beu, so a l’estiu a la nit tots els adolescents dels poble fan botellón i ma mare al arribar a casa m’olore i sap de que va el tema.
Bueno jo només tinc 2 amigues, amigues reals, els altres son amics del insti mitg falsos perquè no hi tinc confi tot i que els conec de tota la vida, total una d’aquests amigues reals viu a un poble mes petit i només parlem per missatge de vegades perquè no te bona connexió, l’altra necessite mes del que jo puc oferir, amb això vull dir els que els meus pares em permeten fer, vale si jo que puc fer sortir a xerrar, anar a la piscina, i sortir per carrer per la nit les dos soles. Però ella li agradaria anar als botellons, conèixer-nos millor amb els grups d’amics que hi ha…
Però jo això no hu puc fer perquè només de pensar-hi ja em poso nerviosa. Jo quan tinc de estar amb gent que no tinc confi només anat cap allà penso que diran de mi que pensaran de mi, vaig pensant temes de conversa però un cop allà no m’enrrecordo de res, les palpitacions del cor em pugen, suo, ns no puc, no puc ni amb gent que conec des dels 2 anys, …
Aquesta amiga l’altre dia va sortir amb ells i em ca convidar pero vaig dir que no perquè anaven a casa de un que els seus pares treballaven i bueno botellon, i això jo no puc, això vale si mira quedeu jo ja ho se perfecte pero no puc vindré no passa res divertiu-se. Però avui, avui, ma mare m’ha cridat i els he vist i lo pitjor es que no sabia res, ma mare m’ha preguntat si ho sabia i he dit si pero que anaven a fer un botellon so que no, pero no ho sabia i m’ha fet molt mal, com una punyalada, em sentia excluida, sola, apartada.
Dema m’han convidad a anar al pantaló a banyar-nos, jo si hi anavam no hi tenia pensat de banyar-me i molt menys de posar-ne banyador perquè 1 tinc la regla i 2 no penso deixar que em vegin així perquè inseguretats. Li he comentat a ma mare i m’ha dit no, que tenie de saber el lloc exacte i el camí que agafariam i qui aniria. Ho he preguntat a la meva amiga i m’ha dit “pues no vinguis” al veure el puto missatge la ràbia m’ha envaït el cos he començat a pegar un coixí i plorar perquè m’ha fet molt mal que em “despreciecin” així que m’exclogesin. Jo personalment si els papers estiguessin canviats jo li diria tot i convènceria a la seva mare perquè no voldria que la meva millor amiga es quedes tancada a casa mentre jo m’ho passo be amb la puta enemiga de la meva amiga la persona que mes odie al món, la puta que m’agrada pero es hetero i no tinc possibilitats, i els hunga hunga que diuen maricon o que jo tant he criticat. Sas en plan para, els crítiques i després que surts amb ells like i deixes a la teva amiga tirada que saps que li costa socialitzar que quan fa una presentació, que només el professor escolte, començe a tremolar, a suar i a tartamudejar, no puc més, tot anave be fins que aquell dia que vam quedar pel cumple d’un…

Sofreixo, si, ploro, si, algú sap que ho faig, no, es pensen que només estudio i que no tinc problemes, si, somric per no plorar, si…

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!