Necessitat de control

Hola, bona nit!
Us escric perquè últimament i des que unes amigues m'ho van dir m'he adonat que sóc una persona molt controladora i que si no tinc les coses controlades, m'entra molta angoixa i malestar, inclús puc arribar a estressar-me i acabar plorant. Quan doc que sóc una persona molt controladora, no significa que vulgui controlar a les persones o coses així, més que res són coses que jo sé que puc controlar, des que algú em va dir que veia que jo tenia la necessitat de controlar les coses he començat a analitzar i pensar certes parts de la meva vida, per exemple, me adonat que quan algú em parla d'alguna cosa, m'informo de seguida per poder saber que parla i tenir una conversació, passo molt de temps llegint notícies i posts que informin de diferents temes per poder saber una mica de tot, també m'agraden molt els jocs de taula, però m'agraden perquè normalment sempre guanyo perquè ho tinc tot controlat i molts cops sé com van els altres jugadors, quina estratègia tenen, etc. També m'agraden molt les matemàtiques perquè sempre tenen una justificació i un perquè i això no canviarà a no ser que hi hagi alguna raó. Debatre sobre política i temes socials també m'agrada molt perquè sé del que parlo, en canvi ho passo molt malament i em dona molta rabia quan dic coses que són certes perquè hi ha testimonis o estudis que ho recolzen i la gent ho intenta respondre amb arguments que no tenen cap validació, tu els hi dius i segueixen amb el seu argument. Un altre exemple és quan algú té alguna cosa que fer, per exemple quan el meu ex va haver de buscar un grau que el motives o li agrades, vaig buscar totes les opcions que més li podien agradar per intentar ajudar-lo, i és que em surt sol això d'"ajudar" perquè si no ho faig, sento que no hi tinc controlat i que potser no surt bé. Quan fem plans amb les amigues sempre sóc jo la que els organitza perquè si no ho faig també m'agobio perquè no sé que passarà. Des de petita sempre he sigut una mica líder, però no líder en plan obligar a la gent a fer coses, o ser la popu, sinó a quan es fan treballs sóc jo la que intenta organitzar-ho tot, sempre reviso el treball, etc. També sóc bastant competitiva, però només en coses que sé que sóc capaç de guanyar, si no guanyo només em defraudo, però en el moment de la "competició" sóc bastant competitiva. Quan tinc sospites que algú està enfadat, que les tinc a la mínima, m'entra molta angoixa a sobre, inclòs sento petita pressió al pit, però molt petita i quasi gens molesta. Quan faig una cosa nova, m'agrada saber tot el que pot passar i com. I per acabar això semblarà una mica de boja però des que era petita m'agobia tancar els ulls i pensar en l'espai que hi ha, ja que com negre no pots mesurar ni distancies ni res i m'agobia.
L'altre dia jugant a un joc conjunt a l'esplai, era un joc de pensar i estàvem jugant tots junts, a mi se'm solen donar molt bé aquests jocs i van demanar algú que fos com el moredador o el que portava el joc i tal, no vaig poder ser jo i això em va agobiar, més tard jo tenia una pista i havia entès coses que podien ajudar molt, però com hi havia més gent que volia dir coses, no podia parlar, les coses que deien normalment eren tonteries i això em va agobiar més fins que vaig intentar parlar, em van fer callar i em vaig ficar a plorar.
Fa uns anys vaig tenir problemes amb el menjar, i una de les coses que més feia, ja que sinó ho feia m'agobiaba, era mantenir controlades les calories que menjava, el que pesava, el meu imc.

No sé ben bé per què escric això, però m'agradaria saber si això és per alguna cosa i com poder-ho millorar, amb qui parlar, etc. Em crea bastant incertesa no saber per què és això i no poder-ho controlar xd.
Moltes gràcies!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.

Moltes gràcies per la teva consulta!