no som compatibles

Bones! porto dos anys amb la meva parella, i encara portant bastant temps, arrastrem bastants problemes en l’àmbit sexual (i general una mica) els dos.
En general, som bastant incompatibles sexualment (en quant a preferències de postures, de llocs on fer-ho, etc.) i frustra bastant. Tampoc coincidim en els orgasmes: ell malgrat ser un noi casi mai té orgasmes (no te fimosis), i jo tinc més orgasmes que ell (aquests últims mesos no) però de tant en tant tinc mal allà per sequedat i es horrible, pero tampoc m'interessa arribar a l'orgasme al mateix moment perquè és algo ja complicat de per si. Per si fos poc, aquest any apenes tenim intimitat ja que sempre hi ha el seu germà o la meva mare i a més jo tinc moltíssima feina i estrès i és impossible quedar, així que de normal només ho fem 1 cop al mes quan abans de la pandèmia potser 5 o 6, però no de gaire qualitat.
El problema en concret que us volia explicar és, que l’altre dia em feia molt mal allà baix mentre ho fèiem (alguns cops m’ha fet també mal, porto parxes anticonceptius i la gine em va donar un lubricant per anar-me posant però encara així se’m seca molt) i doncs vaig gemir una mica malgrat no sentir gust, ja que li posa que gemegui malgrat jo no fer-ho mai; ho vaig intentar per a que s’animi i s’ho va prendre fatal perquè deia que es notava que fingia. A més em va dir directament que la relació sexual d’aquell dia que no va ser gaire bona. Em va fer mal que em dies això.
De veritat no sé perquè segueix amb mi si no es sent satisfet... Em va dir que el sexe no es lo mes important però jo recordo al inici de la relació que tenia ganes de follar sempre, de fet vaig canviar de mètode anticonceptiu perquè sentíssim mes a pesar de que ara que pateix estrès i mil coses al cap (com jo) doncs torna a sentir poc. M’ha dit de deixar els parxes ja que em provoca sequedat vaginal, però se que si ho faig, ni ell ni jo sentirem res i ens gastarem molts diners ja que normalment en una relació necessita varis condons perquè se li baixa la erecció. Tot això em fa trencar-me molt el cap i pensar que realment ja surt amb algú mes que el satisfà perquè no entenc aquesta passivitat en solucionar el problema, em fa moltíssima por que pugui arribar a posar-me les banyes.
Gràcies a tot això, no tinc gaires ganes de tenir sexe ni de tocar-me, i em rallo molt si escolto algú que li va superbé en aquest tema (els meus amics, per exemple). Jo temia sentir ansietat la següent vegada que tinguéssim sexe després d’aquesta experiència i per sort estàvem més connectats, no vam arribar al orgasme però ens ho vam passar bé (o espero que no menteixi).
Tot el que he aprés es gràcies a ell, no tinc experiència amb ningú més (ell si que en té) i sempre li dic que m’ensenyi com li agrada però sempre em diu que ja m’ensenyarà... fins ara mai s’ha corregut fent-li una palla o un oral, pero si penetrant però moments puntuals.
Ell no té diners per a un terapeuta, seria lo ideal però Bueno, sempre diu que posarà remei i portem 2 anys així. Ja li he dit que jo penso que ja no li atraic o que no soc suficient per ell però em diu que no es veritat, que em segueix estimant.
Que puc fer per solucionar la incompatibilitat? O bé no sentir-me tan malament? Creieu que és algo temporal de l'estrés i ansietat? Moltes gràcies.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Helena Angel, psicòloga experta en sexualitat. 



Moltes gràcies per la teva consulta!