Buidor interna

Hola... no se no per on començar, si em començo a liar i a barrejar coses sense posar punts ni res, perdo.
No trobo el sentit al que faig, a res, coses que abans em feien sentir be o d’una manera o d’una altra ara no produeixen caso be res, abans plorava pràcticament cada dia de riure i ara ns quan fa que no em passe que ploro de riure i que no puc respirar per això, ho trobo molt a faltar i per molt que ho intenti només puc fingir davant dels meus amics una RIALLA FALSA i un riure fals que no em fa sentir be. M’he aillat, només em relaciono amb 2 persones fora la meva família, i joder ns, tot va començar al inici de curs al septembre, em vaig començar a sentir indiferent a començar a passar desapercebuda, sense donar-me’n compte i ara així estic, amb tot de bareres que n’impedeix relacionar-me, expressar-me, i tot això perquè al principi em pensava que em protegeixen de ensenyar com em sentia davant la gent, de ser forta davant seu, però ara, ara aquesta barrera es tant gran que em costa, no puc plorar, tot i que dintre meu sento ràbia, fúria, tristesa, inseguretat, por, alegria?, ns no puc fer res, no puc plorar per treure tota la ràbia, ni pensant-hi i posant-hi el dit a la ferida, no puc cauen dos llàgrimes i ja està prou i per dintre em sento fatal ns com traurem això de sobre...

Per una altre costat, penso en autolesionar me però no puc, no penso en suicidar-me ni res, perquè el dolor que això causaria als meus pares, no els hi puc fer, i tampoc perquè tot en un moment o altre s’arregalara no? Però avegades penso i perquè no ho provo un cop haver si em sento millor.

Tema menjar, he començat a menjar menys de lo normal i crec que estic començant a fer comportaments TCA, perquè m’obligo a menjar racions mes petites i a saltar ne 2 menjadors que abans feia, o picar entre hores, en canvi bec aigua i ja. He baixat silenciosament 4 kilos, per sentir-me be amb el meu cos.

Es veu que als meus “amics” de classe els importi una merda, l’any passat reia a classe, participava, em relacionava amb ells, ara, res, i m’han dir que estic molt callada i canviada, les meves dos millors amigues i joder ns que ha passat, la por a ser jutjada, dormir 6h perquè a la nit tinc insomni i tot i posar-ne al llit a les 10 no m’adormo fins a les 12. Només que em mirin aquest hivern m’he estat descuidant dutxar 2 cops setmana, no ferme skincare, no pentinarme

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!