resposta a la consulta de "em sento sola, abandonada i amb ganes de ferme molt de mal"

bé, primer de tot, ja sé que responeu valtrus les consultes i la vd sk ho feu súper bé xq ami m'heu ajudat centenars de vegades, però vaig veure aquesta consulta i no vaig poder evitar sentir-me identificada i bé, si se'm permet m'agradaria donar-li el meu humil punt de vist.
Bé, la consulta és curta i concisa, però m'agradaria dir que primer, no t rendeixis. La gent sempre diu coses, pensa i critica però si critiquen és xq no et poden igualar i t'han de criticar, a més tb has d pensar q la família no la tries, sinó q et toca i x tant no pots canviar res. Jo parlaria mínimament amb ells, amb la persona que hi tinguis és confi i li diria com et sents xq ella et pugues trobar una solució ja sigui canviar d'inti, anar a un psicòleg, parlar contínuament amb aquell familiar o fer un canvi en tu mateixa. I si no vols parlar-ne amb ningú, q tal fer un doc de google o un word i allí escriure com et sents cada dia? Ho poses al teu mòbil o al teu portàtil i hi escrius tot el q se't passi el cap i axi et desfogues una mica. També va molt b escoltar música, i això ja ho dic x pròpia experiència. Busca música q et representi, q t'ajudi a plorar i desfogar-te, k et pugi els ànims, etc. I si mentres escrius escoltes música i axi et tranquil·litzes doncs ja està. Després a fora intentes ser cordial i intentar plantejar el teu futur de manera q puguis fer el que vulguis quan siguis gran, però tot hi aquesta solució jo tb et recomano parlar-ne amb algu. Amb la persona q tinguis més confi, si vls amb una amiga. Com vulguis però exterioritzar-ho ajuda moltíssim.
Això d q sents q no li importes a ningú s mentida encara q tu no ho vegis i disculpa'm si estic siguent massa directe amb tu però es la vd. Sempre li importem a algu encara q no ho veiem o encara q l'altre(s) persones no ho demostrin. Sempre hi haurà algú q ens estimarà incondicionalment, ja sigui la mare, el pare, germanes, amigues, amics, etc. I pensa en la seva cara quan vegis q t'has rendit. NO et rendeixis, sé q pots, si algú no t'ho ha dit estic molt orgullosa d tu, xq has aguantat, xq estàs en aquesta vida, xq aguantes, com pots, però aguantes. Pensa que això no serà x sempre. És una etapa, una d'horrorosa? Doncs sí, però és una etapa.
Sobre el tema d'auto-lesionar-te, jo tb ho he fet i sé q, encara q la gent ho vegi com rallar-se, en realitat és una manera d desfogar-se i una mena d vici i plaer però no és bo, la pell té memòria i no ho oblida i això en un futur serà perjudicial. Ara et sents b, però després te'n penediràs. I em sap greu dir-te això, però encara q et tallis, q soluciones fent això? Res, nomé et fas més mal dl q ja tens i no es tracta d'això. Intenta deixar-ho d fer. Potser si ho fas 5 cops al dia doncs ves disminuint i substitueix aquelles estones per estones d'escoltar música, d kedar amb amigues, d fer cursets, d fer treballs, kualsevol cosa, i així et distreus una mica. A més, pensa que ara ve l'estiu i amagar els talls és molt més difícil xq tens més parts dl cos a l'aire i llavors la gent començarà a fer preguntes i a preocupar-se seriament amb tu. Jo ho deixaria d fer. No val la pena. Sé q pots deixar d fer-ho, sé k pots aguantar, sé q ara cau una tempesta damunt del teu món, però tb sé k akests núvols no es kedaran x sempre. Sempre vindrà un vent, una persona q t'estima, q farà marxar els núvols, i si no ve ningú jo sé k tu sola els pots fer marxar. Crec en tu i estic orgullosa d com estàs lluitant.
Espero q t'hagi servit d'alguna cosa tot el q he escrit i q aviat puguis estar com abans. Sé q pots. No et rendeixis, sisplau. Això no s x tota la vida. Confio en tu. Et tinc plena confiança. Aguanta i fes fora els núvols. TU POTS!

Espero q hagi sigut útil aquesta ressenya <3

Gràcies per compartir-ho!! A veure si ho pot llegir i l'ajuda! ;)

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!