- Any: 2005 Comarca: Baix Llobregat Data: 18/05/21 00:20
He tocat fons
Bones, em presento.
Soc la típica adolescent amb zero autoestima, extremadament insegura i massa timida. Sempre he pensat que és normal pasar per aquesta situació durant l'etàpa de l'adolescencia, o almenys és el que m'han dit. Però va arribar un moment en el que em vaig sentir defallir, havia arribat a tal punt d'estar cada dia amb el mateix humor; trista, enfadada, sentint-me culpable per tot, odiant a tothom però sobre tot a mi, sempre a mi. Vaig arribar a tal punt de no només plorar cada nit, sinó durant tot el dia tots els dies, vaig perdre les ganes de fer tot el que m'ilusionava i vaig deixar de pensar més enllà, en el meu futur que tant havia estat planejant, ja res m'importava, per això una o dues vegades se'm va pasar pel cap una ràpida però sense volta solució. Havia tocat fons.
Unes setmanes després, aquesta sensació va anar desapareixent i tot va tornar a la "normalitat", que era plorar uns 4 dies a la semana, només a la nit.
Però a mesura que van pasant els dies, sento com si la sensació aquella vulgues tornar, i el pitjor és que s'ha tornat adictiva, era com "tenir algo per fer" i no rendirme del tot.
En resum, ara sento com si estigues actuant tot el temps, amb els amics, familia etc. Per fora estic feliç, pero per dintre és horrible, sento com si no li importés a ningú, i no sé com surtir d'aquest pou.
De vegades penso que els humans som massa complicats per entendre'ns entre nosaltres, per posarnos d'acord i estar sempre contents, és per això que soc incapaç de trobar-ne la solució. Espero em pugueu ayudar.
Gràcies pel vostre temps
Laura Centellas Data: 21/05/2021 10:27
Hola!
Moltes gràcies per explicar-nos amb tant detall els teus sentiments.
Estem molt d'acord amb tu, els humans tenim moltíssima capacitat de raonament, imaginació, metacognició.... que fa que el nostre cervell no s'aturi mai! I això implica tenir pensaments agradables però també desagradables...
També tens tota la raó que és impossible estàr 24/7 feliç. És fals i és enganyós. Tenim emocions i les hem d'experimentar totes. No podem esperar estar feliços i alegres tot el dia, perquè ens creem falses expectatives i encara ens sentim pitjor.
El que expliques de sentir-te sola al costat de persones que t'envolten i t'estimen també és una sensació que comparteixen moltes persones. I és important sortir d'aquesta sensació.
Busca una persona amb la que puguis confiar i explica-li com et sents. Ja sigui una amistat, familiar, o algú de l'institut. Deixa't anar i no enganyis. Explica-ho tot. Connecta-hi.
A la vida necessitem sentir-nos connectats (als altres, a la natura, als somnis...), per tant, comença a connectar amb una persona i mica en mica ves obrint-te de nou a les altres persones.
Expressa tot el que sentis emocionalment, busca la manera de treure-ho del teu cos, et sentiràs molt millor, ja veuràs ;)
Ves-nos escrivint, nosaltres estem aquí.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
