Varies qüestions

Hola! Se que ja us ho diuen molt, però havia de dir-ho, moltes gràcies per tot el que feu en aquest consultori i per ajudar-nos als joves amb els nostres problemes.
Feia temps que volia escriure una consulta, però no sabia ben bé sobre que, perquè hi ha varis temes que em tenen angoixada així que he pensat de fer una barrejar i explicar una mica la meva vida.
Primer de tot, sóc una noia tímida, sempre he sigut molt tímida però crec que poc a poc estic millorant en aquest aspecte. També sóc bastant insegura, hem costa prende decisions i en general, hem costa saber que vull jo mateixa. Ara aniré per punts:
1 - Amb la família - Els meus pares es van separar quan tenia set anys, des de llavors he estat rotant de casa en casa cada setmana. Resulta que la meva mare va patir una malaltia mental. Es una història complicada, però bàsicament es van separar per això, quan el meu pare no ho sabia. Total que quan es van separar no es notava gairebé, però amb els anys va anar empitjorant i just quan vaig començar 1r d'ESO la cosa va anar a molt pitjor... Va ser una època molt dificil per mi i per la meva germana petita, a les setmanes de ma mare pràcticament era jo la adulta de la casa, cuidava de la meva germana, feia molts dies el menjar (això ja mes cap a segon - tercer) i bueno la meva mare anava a pitjor, feia coses rares fins al punt que ens feia por, cantava cançons... Fins que clar el meu pare preocupat va dir que ens quedèssim a viure a casa seva. Però això no va ajudar gaire, ens venia a picar cada dia a casa el meu pare, m'enviava milers de whatssaps... Tampoc volia aprofundir tant perque per sort la història té un final molt feliç. Després d'un episodi que no fa falta explicar, la van obligar a hospitalitzar-se i allà de veritat que es va curar. Avui dia ja fa gairebé dos anys que estem molt bé amb ella, es tot un alivi per nosaltres. Però tot això us ho explico perque sento que no ho acabo de superar. Tot i que ja estigui bé, quan m'enrrecordo hem poso malament, i el pitjor es que tinc molta por a que a mi hem pugui passar de tenir una malaltia mental, perquè l'han tingut la meva àvia, dos tietes meves i ma mare, i això hem fa pensar que és hederitari i de veritat tinc por. Vaig tenir una època molt extranya on hem sentia que tenia alguna cosa... Ara ja he après a gestionar-ho millor, però segueixo sense poder ni escoltar res sobre aquest tema.
2 - Amics, vida social... - Mai he sigut de ser molt oberta, però desde els 12 anys fins ara m'he anat tancant. Abans tenia molts amics que he anat perdent. Fa dos anys ja havia perdut contacte amb molts amics de l'escola, tot i anar junts a l'institut, però per sort tenia dos amistats molt fortes i importants per mi, concretament una amiga que vaig fer a segon i la meva exmilloramiga de tota la vida... Quedàvem, ens ho passavem molt bé, eren molt importants per a mi. Però cap a finals de tercer d'eso van marxar a un viatge a Irlanda amb l'insti que era bastant car i no hi vaig poder anar, i quan van tornar, de cop, hem van deixar de banda. Van fer un altre amiga i van començar a passar completament de mi. Jo estava molt trista i sola.
Ara elles ja no van amb mi, jo faig el batxillerat al mateix insti i elles van marxar, i per sort he conseguit fer un grupet d'amigues, però no hem sento tant connectada amb elles com ho estava amb les meves dos altres amigues. Ho sigui si que xerrem i riem però ns m'agradaria conèixer més gent. I ja no us dic res de nois! Tinc gairebé 17 anys i ni tant sols he tingut un amic desde primària, no m'he donat ni un primer petó ni res, abans no m'importava però ara sento que si i ns pas que fer en aquest aspecte... Amb la gent de la meva classe no parlo gaire i s'hem dona fatal fer nous amics.

Podria explanar-me més però hem sap greu enrrotllar-me tant. Només voldria que hem donèssiu algun consell, que puc fer per sentir-me millor i per que senti que la meva vida te algo més que estudiar cada tarda, com puc fer per sentir-me més "adolescent", pq en el fons crec que lo de la meva mare hem va afectar en l'aspecte que vaig haver de madurar i fer de gran quan havia de ser una adolescent... I ara sento que mai viure això i hem poso fatal.

Gràcies per llegir-ho i per tot. Només d'escriure-ho ja sento que m'he buidat jajaja.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!