Estic al limit

Hola, avui hos voldria explicar els “problemes” que tinc amb el meu cos i pes i que porto guardant des-de fa molt temps només per mi.

Soc una noia de 13 anys que medeix 1 60 i pesa 53kg, tot fins aquí be, però resulta que jo sempre he siguin cordeta, quan era petiteta no menjava gaire i em tenien de donar polvos amb vitamines i esto, per tant sempre havia estat primeta, però al cap dels anys vaig començar a menjar mes i no de manera molt saludable per dir-ho així, per tant vaig començar a pujar de pes cada cop mes i mes 36,37,38, i així seguint fins a 53kg igual que ara, tot i que això era al 2018 i per tant era mes baixeta i també tenia mes autoestima, per tant aquest problema no em generava res. Com podeu imaginar han passat el anys i el meu pes es pràcticament el mateix, joder, tots els de la meva classe han anat pujant de pes progressivament, poc a poc, però jo no he aguantat tot aquest temps així, i les cames s’hem han quedat gordes i fees, amb estries al igual que la panxa que hi tinc xixa i estries igual. Ara vec una foto meva antiga i penso que realment estava GORDA i que ara també ho estic, perquè no entenc el meu cos les cames gordes, i la xixa de la panxa allà, però ara fa uns mesos que menjo menys, perquè el meu cos no m’ho demana, simplement abans em podia menjar un bolcats de dos llesques senceres sense problema, ara només la meitat i amb feines i crec que a causa d’això s’em comencen a marcar una mica les costelles, però lo increïbles es que he pujat 1 kg de pes i tinc les cames mes gordes.
Veure fotos antigues em fa baixar la autoestima, i em fa qüestionar-me com em podia estimar a mi mateixa si ni estava be, no em veia be, que era massa gorda, i així em sento ara quan uns pantalons no m’entren em sento com llavors, GORDA, que la roba no està feta per persones col jo, que tinc de agafar la XL, ara mateix estic plorant perquè cada cop que vaig a comprar roba em sento molt malament i aquest poder es el fet de que totes les meves amigues els i encabit buscar roba pet Internet i jo quan ho faig només em sento malament, pensant això es massa ajustat per tu, no et quedarà be, semblar-se GORDA, i això fa que a l’hivern només porti sudaderes 2 talles mes grans i a l,estiu samarretes per dintre el pantaló també talles mes grans, perquè el meu cos no es vegi, i la gent no pugui dir res de mi.
A vegades les meves amigues em diuen que tinc molt bon cos, que elles el desitjarien, i jo només el hi dic que bueno si, però en realitat penso inseguretats, per tot, fòbia a el que la gent digui de tu, que no t’entrin els pantalons que vols i que després en tinguis de comprar uns altres de feos, no a la “moda” i que la gent et digui que no els hi agraden i tu et sentis fatal, perquè així es com en sento, la gent diu que no li agrada la meva roba, i jo penso el mateix, però dic bueno a mi si, però jo desitjaria portar la seva roba bonica que no m’entra i no em fa sentir be quan la porto posada perquè em va massa ajustada.

Escrivint tot això he acabat plorant al meu llit, recordant totes les mirades indirectes de que estic GORDA, soc fea i que no em quede be el que porto, com puc afrontar això, si us plau no puc mes.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Laia Raventós, psicòloga experta en alimentació.



Moltes gràcies per la teva consulta!