Estic al primer any d'universitat, estudiant el que m'agrada, i el curs m'està anant força bé. Si més no, a finals de desembre preparant els exàmens finals vaig començar a sentir-me neguitós, no per haver de preparar els exàmens en si, sinó de cara al futur, de tot l'esforç que portava, i sabent que no era res comparat amb el que encara em quedava per davant, perquè estava (de fet segueixo estant) estudiant aquesta carrera perquè és el que volia fer, no per voler tenir una sortida en concret. Penso que aquest neguit pot ser en part per la situació dels universitaris aquest curs, pràcticament tot fent-ho davant la pantalla de l'ordinador no és el mateix que ser a l'aula.
A part d'això, certs problemes personals m'han acabat d'enfonsar.
Porto massa temps sentint-me malament, no m'agrada estar així, però tampoc sé com sortir-ne. Sempre que m'esforçava, acabava sortint malament tot igualment, però aquest 2021 està sent un altre nivell. He perdut tota la motivació, les ganes d'esforçar-se per allò que m'agrada, i he perdut tot el que sempre m'havia servit per desfogar-me i tornar a ser jo. Tinc algunes aficions que em mantenen distret una estona i una família amb qui em porto molt bé, però quan em quedo sol em trenco perquè m'adono que tot el que podia no sortir bé, ha sortit de pena.
Algun cop he exposat aquesta situació a la família però crec que no m'ha servit de gaire. Sento que he de ser jo mateix qui m'acabi traient d'aquest pou, tot i que quan he avançat un pas, n'he acabat fent dos enrere. Escric això per sentir que intento sortir-me'n i deixar de sentir que vaig a la deriva.
Espero que la resposta em pugui fer sentir millor i veure el camí a seguir una mica més clar.
Moltes gràcies.
Laura Centellas Data: 10/05/2021 10:38
Hola!
A vegades, quan comencem a pensar en el futur i en el món de possibilitats, dificultats i escenaris que ens podem trobar, ens podem arribar a atabalar i sentir-nos molt petits.
És important anar pas a pas. Reduir els grans objectius (com una carrera) en petits objectius (en anys o assignatures concretes). Algunes decisions, com on treballaràs, cursos que necessitaràs per treballar o per actualitzar-te.... són decisions que prendràs més endavant. No et centris en això perquè et perdràs.
És probable que la pandèmia i les adaptacions que s'han fet a les universitats per mantenir el curs acadèmic no t'ajudin a veure la situació amb claredat. L'estat d'ànim general ha baixat moltíssim i moltes persones expliquen sentir-se com tu.
Calma, respira i no t'exigeixis estar "com sempre". Permetre't una temporada de recuperació és el més sa que pots fer. Ara toca això, accepta-ho i serà més fàcil sortir-se'n.
Ves-nos escrivint. Una abraçada! ;)
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
