Hola!
Em sento GORDA tot i tenir un pes “normal” per a tenir 13 anys, peso 53.
El meu pes em fa sentir molt insegura perquè em fa tenir els malucs bastant rechonxitos i ns això em fa sentir incomoda i insegura també tinc xixa a la panxa, tot i que les costelles s’em marquen una mica.
Tot i saber que el meu pes es normal em fa em fa sentir insegura des-de fa anys ja que al 2018 pesava el mateix que ara fa o no fa i bueno era mes regorditaque tots els altres i això em feia sentir malament, i ara mateix també ns es com un trauma que s’ha anat acomulant i que cada cop es va fent mes gran al anar al stradivarius, berska, etc i veure que molta de aquella roba no em pase, s’em quede travada i joder em fa sentir mal, i les samarretes de màniga curta que arriben al melic, els tops, tot mal, tot em queda fatal i em fa senti malament amb mi mateixa. Total que sempre acabo comprant roba ampla de 1 o 2 talles mes gran per tapar el meu cos.
A l’estiu vaig amb pantalons curts perquè sinó em moriria asfixiada, però no son com els que porten totes, em país hores per les botigues buscant uns perfectes que em cobreixin bastant les cuixes, i sempre porto una màniga curta per dintre el pantaló, fent espai, perquè no es begui la meva figura. Mai porto vestits ni tops i tot i que desitjaria portar-los no puc em sento fea, gorda, desprotegida
Laura Centellas Data: 10/05/2021 10:43
Hola! Bon dia! Primer de tot, gràcies per consultar i explicar-nos el que et preocupa. Estàs en l’adolescència, aquesta etapa és de molts canvis, entre ells els físics i els emocionals. En aquest moment deixem de tenir un cos de nena per tenir un d’adulta. El nostre cos canvia, i és normal que hi hagi coses que no ens agradin tant com d’altres. El consell que et donem és que acceptis aquests canvis. A tots ens agraden més unes coses que d’altres però les hem d’acceptar igual, ja que no podem fer res per canviar-les, el nostre cos és com és i tenim una constitució difícil de canviar. És cert que podem fer coses que millorar però mai des de l’obsessió. L'autoestima és l'acceptació i l'estima que tenim cap a nosaltres mateixos en la totalitat, el físic, la personalitat, el caràcter, les habilitats, etc. Per tant, és normal que quan no ens acceptem, això afecti a les nostres emocions. Se que és inevitable que et comparis amb els teus companys/es, tots ho fem, ens comparem constantment. Però, moltes vegades ens fa sentir malament i fa que tinguem més inseguretats perquè ens veiem diferents i ho interpretem pensant que som pitjor. Hem d’aprendre a fer comparacions saludables que ens facin sentir bé i que ens facin millorar. Com ho fem? La millor manera és comparar-se amb un mateix. Fixar-te amb TU fa unes setmanes o un any i pensar què has millorat i que t’agradaria seguir millorant. Pensa que al final, TOTS tenim COMPLEXOS, tinguem el cos que tinguem. I, tots som diferents i únics. El més important és que t’acceptis i et valoris tal i com ets!!! Pensa que el "cos perfecta" no existeix perquè la bellesa és relativa. A vegades ens centrem molt en el nostre físic i oblidem que tenim moltes altres coses per les que la gent ens valora!! Ets més que un cos, el teu caràcter i les teves habilitats també conten i això afecta a la imatge que tenim i que tenen els altres de nosaltres mateixos. T’aconsello que aprenguis a mirar-te amb bons ulls i amb molta atenció, perquè segurament descobriràs que hi ha molts aspectes (del físic, de la personalitat, de les teves habilitats...) que fan que siguis ÚNICA i PERFECTA tal i com ets. Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Laia Raventós, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
