Hola bonica! Gràcies per confiar en nosaltres i comentar-nos la teva preocupació.
Pel que dius, la teva amiga sembla que està patint molt. Tot el que comentes són senyals de risc molt greus que ens fan pensar que pugui estar tenint un Trastorn de Conducta Alimentària (aïllament, restricció de menjar, vòmits, etc.). Fas molt bé d’animar-la a que demani ajuda. Tot i que ella no es veu capaç de demanar ajuda, acompanya-la i segueix motivant-la per a que ho faci. Escolta-la sense jutjar-la, permet que es desfogui i s’expressi amb tu o amb qui ho necessiti. Si al final veus que va passant el temps i no es veu en cor de demanar ajuda, ho hauràs de fer tu. I sabem que és una tasca molt difícil i que ella pot tenir la impressió que l’estàs traint com amiga, però a la llarga veurà i s’adonarà que ho estàs fent pel seu bé. Guardant-li el secret no l’ajudaràs.
Molts ànims i forces! És una situació molt complicada però la teva amiga té una sort molt gran de tenir-te al seu costat.
Una forta abraçada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de
Laia Raventós, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!