Hola!
Entenem que la teva mare te la necessitat de protegir-te, per ella és complicat entendre que estàs en l’adolescència i que tens parella. Ella està aprenent a ser mare d’una adolescent, i això és tot un canvi! Tingues una mica de paciència i ves parlant-ho amb ella.
Intenta conversar amb ella per poder descobrir què li fa tanta por i què podries fer per reduir-li aquesta por. Mica en mica anirà entenent que has de prendre les teves decisions i assumir els teus riscos. Demana-li que confiï en tu i que et deixi equivocar-te.
Busca la complicitat d'algun familiar (pare, tiets, àvis...) que pugui defensar-te, veuràs que parlar amb aquesta persona també pot ajudar a la teva mare a reduir la seva preocupació ;)
I pel que fa a l teva parella, si ell es cansa de tu, o de la situació que vius a casa, el problema el té ell, no tu. El respecte, la confiança, el saber esperar... són elements que formen part de la parella. Parleu-ne, fomenteu la vostra comunicació, potencieu la confiança i comenteu allò que us preocupa. Entre tots dos haureu de trobar la manera d'encaixar les peces. Si no vol/pot esperar, i es cansa, millor lluny que a prop.
Una abraçada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Irene Mundó, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!